Paret de la rufa, via dels sons amagats, 270 mts, V+

Bona via semi-equipada on practicar l’adherència i pasets finets, on haurem d’anar molt concentrats, i apendrem a orientar-nos a la roca, on per nosaltres el grau ha estat més dur del que diu a la ressenya.

Aproximació: Amb cotxe un cop travessem Coll de Nargo direcció Andorra, continuem fins que trobem un desviament a ma dreta que travessa el riu i seguim en direcció Perles, de seguida trobem un nou desviament en direcció Canyelles, que el seguim un quilometre (a ull, no fer gaire cas) i aparquem el vehicle a l’esquerra en un pla amb herba a sota hi ha un camí que seguim ja a peu, anem a travessar un rierol i continuem a la dreta i amunt deixant una caseta a ma esquerra, desde aquí perdrem el camí varies vegades, hem de pendre com a referencia l’agulla caracteristica de la paret de la rufa, que un cop passada una tartera passarem per sobre d’aquesta per despres baixar un coll per dins el bosc però a tocar de paret per trobar la via, nosaltres ens hem perdut una mica i hem trigat una hora i vint minuts.

Equipament: parabolts, algun clau, ponts de roca equipats, les reunions no son rapelables.

Material: Nosaltres portabem 15 cintes les vam fer servir totes, joc de friends sencer, tascons i algun tricam també hem posat, portar moltes bagues per llaçar arbres i ponts de roca.

Orientació: Sud

Descripció de la via:( ens juguem a parells o a senars qui tria la sortida de la via i guanyo jo, trio sortir primer, quina sort el Jaume es el que pillara més, je je).

Ressenya de la via: ( extreta d’un dels blocs d’un dels seus operturistes Kutrescaladors)http://3.bp.blogspot.com/-pZ96-MSlxOQ/Tcmd8wLMrwI/AAAAAAAALEI/lr2tMlPUREY/s1600/resized_sons+amagats1.jpg

 

ressenya by Kutrescaladors

 

Llarg 1(V, 35 metres): Surto desde una fletxa ratllada a la paret, també desde baix es veu un pont de roca llaçat i un pitó, anem pujant recte amb tendència a l’esquerra per despres anar en lleugera tendencia a la dreta tot anant a buscar un diedre, el més complicat es sortir del terra (aquí gratant en una presa lateral i treient terreta hem surt un munt de formigues embogides i no hem puc mirar el pas, surto esperitat amunt per no ser devorat, el Jaume desprès m’explica que tenia dos metres quadrats de formigues i que per passar sense ser menjat li ha costat força) i on també trobem una part més complicada en un tram entre dos expansions abans de la R1,  on en aquest ultim lloc  hi ha uns passets de finura i equilibri.

 

Jo a llarg 1

 

Jaume al llarg 1

 

 

Llarg 2(35 metres,V+): Surt el Jaume tot seguint en flanqueig a la dreta per sota un sostret a buscar el primer parabolt desprès m’ensenya un clau que treu amb la ma, fa un invent amb un cordinet perque el clau treballi bé en cas de caiguda, i continua a la dreta per despres anar seguint amunt una fisura cega-diedret on es troben els pasos més durs del llarg,  fins un punt on creua el diedret i arriba a la reunio.

 

Jaume encetant el segon llarg

 

Jo arribant a R2

 

 

Llarg 3(30 m,V+): Surto a la dreta seguint les expansions en aquest tram trobo que es molt dur, menys mal que les expansions estan properes i m’agafo a alguna d’elles fent uns magnifics A0 com un esperitat, quan ja no hi han expansions vaig en direcció a un arbust on poso un peu a sobre per recolocar-me sobre la paret i tiro recte amunt per una placa d’adherencia a buscar un pont de roca amb el cul estret per no caure, ja que l’arbret d’abaix m’esta mirant esperant el meu cul verge, per sort arribo al pont de roca i ja amb una excursioneta entre pedra i terreta arribo a un arbral on munto la R3 d’un arbre i un pont de roca.

 

Jo iniciant el tercer llarg

 

Llarg 4(55 metres, V): Surt el Jaume recte amunt per una placa tombada d’adherencia facil, als deu metres va a la dreta llaçant algun pont de roca, trobem una placa més vertical i tirem en tendencia a la dreta on despres d’escalar amb molt d’aire entre els punts d’assegurança trobarem la R, amb una entrada una mica punyetera, en aquest llarg les cordes fan molt roçament.

 

Jaume amagat entre la vegetació a la dreta a l'inici del quart llarg

Jo concentrat i amb la m,a a la savina morta a l'entrada de la R4 la ressenya diu V, ja ja.

 

Llarg 5(50 metres, V): Surto recte amunt a caçar el primer bolt, just abans de xapar hem patina el peu esquerra, el recoloco i per sort s’aguanta miraculosament i no caic, buff!!! quin ensurt, continuo completament concentrat fins que arribo a un pont de roca que reforço amb un alien, continuo uns quans metres fins que trobo un forat on estic una bona estona intentant possar un friend finalment m’entra un de gros i hem queda a canyo, continuo amunt amb la cua entre les cames, i flanquejo a la dreta tot fent equilibris ja caminant agafant-me a uns branquillons dels arbres fins trobar unes fites que travesso i hem poso sobre una repisa continuo tres o quatre metres més però les cordes hem freguen molt i el meu cap ha dit prou, munto reunio improvitzada a un boix o sabina ja no ho recordo però molt solida, puja el Jaume i hem diu que ja acaba ell el llarg  ja que sortiran millor les cordes, no li posso cap impediment ja que vaig a tope, je je, desde el meu punt ell tira recte amunt i llaça dos pons de roca, arribant a la R visible desde on soc jo.

 

Jo sortint al cinque llarg

 

Llarg 6(30m, V+): Surt el Jaume a buscar un diedret a l’esquerra, mirant la ressenya sembla que la via va per la placa però ell prefereix el diedre, va fins sota una gran alzina que despres de molts treballs consegueix llaçar, arriba al primer parabolt, desde aquest al següent per nosaltres hi ha el pas més dur de tota la via un cop passat el segon parabolt la cosa es suavitza una mica i amb moviments francs i bonics arribem a la R6.

 

Jaume al sisé llarg

 

Llarg 7(30m, V): surto jo, el pas més complicat es sortir de la R un cop guanyem el sostret per l’esquerra ja per terreny molt facil arribem a la R7 la fem d’un pont de roca llaçat i un tascó gros que posso a l’esquerra del pont de roca.

 

Jaume sortint de l'ultim llarg

 

Descens: Sortint de la via anem amunt a buscar la carena, per despres anar al est,  ja de baixada per dins un bosquet no gaire tupit i baix a buscar una canal tartera on trobem una muntanya de fites, seguim tartera avall fins trobar unes llosses d’adherencia, aquí trobarem una alzina amb un bagueto-corda vella amb un maillon desde on rapelem uns 50 metres i anem seguint unes vires de pedra tot desgrimpant fins el bosc de sota, desde aquí hem baixat avall per dins el bosc sense sender com porcs senglars fins un rierol que no travessem i anem segint a l’oest ja per terreny no tant embroçat fins que trobem un llit d’un riu sec que travessem i anem seguint un camp per sobre d’aquest riu, arribem a la carretera per sobre d’on hem deixat el cotxe i baixem uns 300 metres carretera avall fins al cotxe. (Amb la baixada ens tornem a enredar i triguem unes 2 hores, no se’ns pot treure de casa que ens perdem)

Conclusions: Aquesta via ens ha possat a puesto als dos potser més a mi que al Jaume, he patit força por,  però també he de dir que l’he disfrutat molt, es una via exigent de cap i també tècnicament si es vol fer en lliure, per nosaltres molt més dura que a la ressenya, però val la pena fer-la, gracies al Joan Asín i al Llorenç Vallés per obrir aquestes lineas tant boniques.

Per cert, no havia escalat mai per aquestes contrades, el lloc es molt bonic i solitari sobretot entre setmana, i l’aproximació i el descens salvatges, es un lloc amb molt d’encant.

Anuncios

Etiquetas: , , ,

10 comentarios to “Paret de la rufa, via dels sons amagats, 270 mts, V+”

  1. joan asín Says:

    Ei Miquel enhorabona per la repetició, nigú ha dit que és una via fàcil té els seus passos. En Miquel Blanco la va fer abans que vosaltres en solo i 25 minutets, aixó de les dificultats és un mon molt personal. L’adherència requereix mentalitzar-se i tenir confiança. Ara et queda la Cita a Cegues, je,je

  2. Joan B Says:

    Ei Miquel,
    Si no coneixies la zona encara et queden moltes vies per fer, però hi has d’anar quan no faci calor o et fregiràs

    salut i a tibar

  3. Llorenç Says:

    Bones! m’alegro de la repetició! veig que l’adherència no es el teu fort! No et preocupis, tots em passat aquesta etapa! he vist gent amb adherència arrapats a terra per llocs on pràcticament podies pujar dret! mecatxis!! ja tens deures! es molt divertida i al coco li va molt bé! Ja vueràs que la via no es tant complicada! je je je!

    Merci per avisar sobre el tema del clau, a veure si algun dia ens hi apropem i s’arregla…

  4. Jamegrimp Says:

    Felicitats! és una molt bona via, es nota l’ofici dels obridors! i com diu el Llorenç l’adherència s’ha d’entrenar, tot i que en el tercer llarg, amb tanta terra solta, ni adherència ni res…de cinta a cinta!!

  5. Llorenç Says:

    Home Jaume!! com de cinta a cinta….je je je…valor i en lliure! que les cintes estan prou properes com per jugar-te-la!!!mecatxis!! amb la suada que m’hi vaig pegar!!! je je je!

    • mikimiau Says:

      Joan Asín, no es facil, però per mí es molt més que V+ la via, esteu molt forts, tot i que com ja he dit em va agradar força, per cert hem sembla que avans de la cita a cegues fare l’altre via del llorenç, la de “2 birres unes braves” pel que pugui ser, je je.
      Joan Baraldes, Tinc intenció de tornar a la zona, s’ho val, amb la calor pot ser un infern com dius, però aquell dia estava mig tapat i bufava airet fred i vam estar prou bé.
      Llorenç, l’adherència cada dia la porto millor i més despres de tornar de la vostra via, això si ho continuo dient la via la trobo més dura del que la heu graduat, això si la via es bona, una cosa no treu l’altre.
      Jaumegrimp, es una bona via com dius, al tercer llarg vaig fer forces A0 jo també, i no pas per la sorreta que dius ja que no n’hi habia, jo la sorreta la vaig trobar avans d’arribar a la R, i si he de practicar l’adherència, ja m’estic veien a la narieda entrenant-la, suposo que aviat a la nova via de moda de la cara Nord.

  6. jaume Says:

    hola Miki, soc Jaume de Lleida. Diguin el que diguin van fer la via com dos campions sense caure i sense abandonar, sortint per dalt com ha de ser.
    Jo fa 20 anys que escalo, i el que està clar és que siguem montserratinos o de calcari de Montsec, o de granit de Cavallers, el que està clar és que els dos llargs durs de la Sons Amagats són 6a o més com una catedral.
    No cal gradurar tant a la baixa per fer veure que són matxotes.
    Apa! vam riure de collons en aquesta, a la del Guillem al Coniller (pedra voladora inclosa) i a les properes……….

  7. joan asín Says:

    Jaume no hem graduat la via per fer veure que som matxotes, no entenc aquest comentari despectiu. Si hem posat V+, és per que ho creiem la via ha estat oberta per baix. Jo en fa quaranta que escalo i això no vol dir res. Records i a tibar

    • jaume Says:

      joan asín, sóc jaume. Si creus que us he fet un comentari despectiu, és que crec que t’has sentit al.ludit pel tema de la graduació. A l’igual que jo crec que és un (o potser dos) graus més elevats, respecta el meu comentari igualment que jo respecto el teu. Dius que és V+?, molt bé, perfecte no hi ha cap problema; però jo crec que és més i simplement deixo el meu comentari per a que futures cordades facin la teva formidable (ho dic de debò) via i no s’enganxin els dits; independentment de que faci 20 o un any que escalem. El que sí has d’estar d’acord amb mí, és que un V+ de fa 20 , 30 anys, no te res a veure amb els d’ara. No costa res posar “V+ de la època” i així ens entendrem….
      Salut J. Asín, i torno a repetir, via Sons Amagats, molt maca, que si puc tornaré a repetir. No et conec, però Apa! Bones escalades.

  8. llorenç Says:

    Bones! m’alegro que hi hagi duscusió! aixó enriqueix!fora imposicions i critreris absolutistes!!!Nosaltres vam posar V+ per que així ho vam creure, es un pas curtet molt protegit i si t’ho mires sense presa ni força surt…
    sense anar més lluny aquest cap de setmana fent una via he tingut que fer A0 en un 6a-, era un sol pas…els graus…sempre tant relatius i tant poc objectius…son simplement orientatius…..

    …de totes maneres es molt respectable dir que es 6a,…tot i que podriem estar d’acord en que sigui V+, 6a o 6a+, el fet que de es pugui fer en A0 evita que ningú s’hi pugui enganxar els dits no?

    M’alegra que la disfurtessiu!!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s


A %d blogueros les gusta esto: