Portella superior via Laponia 150m. V+,Ae

Via divertida i agradable que recorre majoritariament per placa amb un primer llarg tot extrany i curios on farem servir tota clase de tècniques per tal d’assolir la R1.

Aquest dissabte quedo amb el Jordi de Lleida que fa dies que no escala, i trio una via que feia molt temps que volia fer, havent sentit tot tipus de comentaris a la xarxa i d’amics, a gent que li agradava i a gent que no tant, a nosaltres ens ha agradat força, podent destacar el primer llarg com a molt divers i el tercer precios llarg de placa, i l’ultim tot i no haver fet el que tocava hem anat a buscar un llarg vertical amb fisura amb uns cantos enormes, curt però també fantàstic.

Sembla ser que la via es fa molt, quant estic penjant de la R1 arriba una cordada de tres i una de dos, sort que hem vingut d’hora!!!, a aquets primers els faig d’interpret desde la tercera R ja que jo escolto als de la R1 i a la noia de R2, però entre ells no s’escolten.

Ressenya de la via:

Material: si es vol xapar tot, 17 cintes, amb 15 també passareu, alguna baga sabinera pel quart llarg i si l’ultim llarg sortiu per la dreta com nosaltres necesitareu un camalot del núm 1 , nosaltres no hem utilitzat els estreps, anavem fent amb la fifi, però millor portar 1 estrep.

Orientació: Sudoest(tot i que hem començat molt d’hora al mati, em sembla que si hagues fet sol haguesim passat calor, i que en algun llarg ens hagues tocat el sol).

Equipament: algun clau i molts parabolts del 8 i del 10, les R no tenen anelles.

Aproximació:Aparquem a l’aparcament d’Agulles al coll de can Massana, seguim el cami en direcció al coll de les portelles o el que es el mateix direcció refugi Vicens Barbé, una mica abans d’arribar a l’encaixonat pas entre les dos portelles a ma dreta surt un corriol  fitat descendent que en un moment ens dura sota la portella superior, per arribar a peu de via heu de localitzar un sostret sota d’aquest hi ha la cova on comença la via, si esteu atents tot baixant ja veureu un corriol que s’endinsa dins la vegetacio que us dura a peu de cova, si no un cop sota el sostre entre la malesa tireu amunt com nosaltres, jaja.

Descripció de la via:

Llarg 1:(35m.,V+,Ae) Ens pujem a la placa de l’esquerra i escalem un primer tram amb tecnica de xemeneia tot anant en diagonal a l’esquerra, en un punt toca escalar una mica en tecnica de diedre aqui la roca fa un punt rodo , sortim d’aquest tram tot flanqueixant a l’esquerra on començo a disfrutar del aire sota els peus(no per seguros que n’hi han molts, sino perque a sota no veig roca )despres de dos o tres A0 convinats amb la fifi, surto en lliure en un diedret fisura bonic, un cop arribo al clau de seguit surto del diedre en diagonal a la dreta ja per placa fins a la R.(llarg molt disfruton, amb una mica de tot, tot i que el primer tram del llarg sigui terros i una mica llepat per l’aigua té la seva gracia).

Jordi arribant a R1

Llarg 2:(45m.,V+ò V Ao) surt el Jordi tot escalant en placa, s’esbaralla una bona estona amb el pas de V+ i finalment fa un Ao i amunt a buscar l’espero del següent llarg, passo darrera de segon i tampoc veig com va el pas i  faig Ao.

Jordi a sota del pas clau del segon llarg

Llarg 3:(30m.,V+, Ae) surto per la dreta de la R i escalo una placa preciosa anant una mica  en diagonal a l’esquerra sempre seguint l’esperó fins arribar sota un tram més vertical lleugerament desplomat on torno a fer us de la fifi i els Ao, sortint d’aquest tram veig la R a tres metre,s em costa sortir de la ultima xapa, finalment surto pensant que trencare un canto d’esquerres i anire abaixl, miraculosament la regleta aguanta i surto amb el cul apretat cap a la R ja mes tranquil, jeje.

Jo a la preciosa placa del tercer llarg

Jordi apunt d’entrar a R3

Llarg 4:(30+20m, IV+)Surt el Jordi i empalma aquest amb el següent, ja que aquest  primer es de tramit i guarrillo, surt a la dreta despres recte amunt seguint les traces de la gent llaçant alguna sabina arriba al ultim esperonet i no veu la R de l’esquerra pero si l’espit i els dos parabolts que hi ha recte amunt d’alguna altre via, tira per aquí  posa el camalot núm.1 a la fisura  i llaça una altre sabina arribant al cim on fa reunio de dos parabolts( aquest ultim tram es brutal, sobre grans cantos i vertical.)

Jordi sortin de R 3

Descens:desde la R anem recte en direcció nordest i trobem una instal.lació d’un sol parabolt amb anella i xapa casera inox, llaçant una sabina amb unes bagues reseques. 50 metres en direcció nord o al coll que formen les dos portelles a la seva part més alta, desde on quedem només ens queda caminar abaix pel pas entre les dos portelles i de seguit arribem al camí de la aproximació.

Montrebei, paret de Catalunya, via Mirabunda 330m 6a/Ae(V+ obligat)

Una bona excusa per anar a fer un primer tast a Montrebei, via variada on conviuen plaques, diedres i sobretot xemeneies, la roca on es bona es molt bona, però hi han força trams de roca a controlar.

Hem fet la via el Jota i jo, tenia ganes d’anar-hi!!!, via recomanable, tot i que cal dir que al seté llarg he pillat força i he trigat una hora en fer-lo, bé una hora i cinc minuts, ja que el Jota m’ha cronometrat, no hi ha res com tenir amics que et donin anims!!!, a destacar el primer i el segon  llargs, son els més bonics, i tot i que marquin aquet segon com a llarg clau, us esperen unes bones aventures a les xemeneies,jeje. La via per mi ha estat exigent de coco, però reconec que he sortit de la via amb molt bon regust, sobretot a terra, jaja, gracies al Paca per obrir aquesta linea, m’he pogut estrenar de primer a Montrebei, ja que es la segona que faig en aquesta mateixa paret, però la primera que puc alternar llargs, m’ha fet sentir molt bé.

Aproximació:Desde el poble d’Ager seguim una pista asfaltada amb el cotxe en direcció cementiri, camp de vol, anem pujant per aquesta pista i quan portem 10 quilometres a mà esquerra surt un camí de terra amb un pal indicador que posa “Castell de Sant Llorenç”, poc després trobem una bifurcació i tornem a trobar un pal indicador en direccio al castell, seguim cap aquí i anem fent un camí llarg fins que s’acaba en un gran camp, aquí deixem el cotxe, ja a peu, creuem el camp mirant la paret anem a buscar un corriol i el seguim,tot vorejant la gran muralla de la paret fins que arribem a la part amb menys alçada i més tombada, just en aquest punt passem ben be pel costat de la paret quan ja portem una estona baixant trobem una feixa de terra ample on es troba la via paul-lalueza, un cop aquí anem caminant per la part baixa de la feixa fins tombar la paret caminem uns metres més i per terreny de tercer grimpem la feixa de uns 7 metres fins la paret on trobem una fletxa una M molt petites i a uns dos metres o tres del terra una arrel podrida amb un cordinet., el Jota la troba de seguida, ja que ell ha escalat molt per aquí, a mi m’haguès costat molt trobar-la.(35 minuts)

Orientació: sud-oest

Equipament:Semi-equipada amb burils,claus, algun espit i bages als ponts de roca i als arbres.

Material:una dotzena de cintes expres la meitat llargues,joc complert d’aliens i camalot fins al 3, bagues per llaçar arbres, un micro tascó per protegir el pas d’entrada a la via(dels normals el número 1 es massa gran).

Ressenya de la via:Us deixo la del Luichy, es molt bona.

ressenya by Luichy

Descripció de la via:

inici de via

Llarg 1(30m. V+/Ae): Surto amb la oliva al cul, més que res per l’entorn que m’envolta, veig un cordinillo d’una soca seca no el xapo i mes amunt poso un tasconet del 1 que em queda malament, continuo fins on es veu el primer buril, on no m’ho penso i ja penjo l’estrep, faig un primer pas arribo a un clau( una V) on torno a possar l’estrep, d’allà ja surto en lliure en un passet tonto i llavors un cop fet vaig una mica a l’esquerra a buscar la fisura-diedre on xapo el primer buril, no veig el clau que marca la ressenya per enlloc i continuo amunt fins el seguent buril, buff!!! subidon, d’aquest ultim buril fins a la R ens muntem a sobre de la paret de l’esquerra descrostada i ja veurem la R.

cordinet i a sobre hi ha la fisureta pel microtasco que no portabem

Jo al primer llarg

Jota a l'inici de la via, foto desde R1

Llarg 2 (35m, 6a):Surt el Jota flanqueig a l’esquerra fins un a fisura trencada sota una sabina on posa el camalot 3, d’aquí recte amunt fins un sostret on hi ha una fisura per mans molt bona que anem seguint a la dreta fins que s’acaba el sostre formant un diedre, entrem dins d’aquest diedre, pas clau, un cop dins recte amunt fins que s’acaba, sortim a l’esquerra i trobem la R. En aquest llarg, el Jota no possa gran cosa a l’inici tot i que entraria però hem diu que si no fregaria  molt la corda.

Jota al segon llarg gairabé al pas clau

Llarg 3 (40m V): Surto de la R per terreny facil recte en tendencia a l’esquerra a uns deu metres trobo el primer pont de roca desde alla a deu metres mes ja veig un buril, continuo amb intuició fins que arribo a la R trobant algun clau pel cami i cosint una mica amb peces varies i llaçant de tot pel camí.

Jo a l'inici del tercer llarg

Jota al final del tercer llarg

 

Llarg 4 (45m V): Surt el Jota a uns quatre metres de la R hi ha un clau molt enfonçat a la placa on deixa un cordinillo enfilat, continua amunt per terreny tombat fins que es posa vertical, amb uns passos força estetics es munta damunt la placa i desapareix per un flanqueig boscos fins arribar a un arbre on munta Reunio.

Jota al quart llarg

Llarg 5(60m IV+) Surto Jo, el primer tram de trenta metres es molt bonic, disfruto possant tota classe de ferralla, surt un primer tram de xemeneia per de seguida anar enllaçant diedrets facils fins, un cop llaçat el pont de roca, sortim de la paret per l’esquerra i ja trobem una corda fixa que ens portara en un viatge per dins els boscos fins un corriolet que seguint-lo arribarem a la R en un arbre davant la primera xemeneia on vaig riure molt veient al Jota.

Jo al cinqué llarg

Llarg 6 (45m V): Surt el Jota com un porc senglar per terra i pedres despres entra a la xemeneia esbarallant-se amb els aritjols,jaja, continua amunt possant alguna peça i trobant alguna altre, recordo algun punt estretet i agonic, es el que té no estar acostumat a fer xemeneies, finalment surt i munta Reunio en un altre arbre, per cert tots aquets arbres tenen una Baga.

Jota al sisé llarg

Llarg 7(50m V) Surto jo una mica cagat despres de la patimenta del llarg anterior li pregunto al Jota quin grau era el de baix i hem contesta V , glubs!!! o sigui el mateix i a sobre 5 metres mes, empaso saliva i amunt tot fent el porquet per la terra, ara riu ell, jaja, vaig llaçant algun arbret i entro a la xemeneia on trobo un pont de roca i més amunt dos claus junts, a partir dels dos claus alguna cosa no faig be entro molt a dintre de la xemeneia on a l’interior del tot col.loco un alien groc i aquí m’hi esbarallo sense mourem ni amunt ni avall, mig agonitzat caig dos pams i quedo entafonat amb el cul, jaja, estic fatal no hem queda més remei que tirar amunt, un cop surto una mica enfora de la xemeneia apretant com un boig surto amunt fins a l’alçada d’un bloc empotrat que llaço tornant-me a esbarallar amb ell i la terra de sobre surto esperitat amunt ja per xemenea molt més fàcil, i per terreny terros arribo a la R, quina il.lusió veure el cartellet, fuff!!! he pillat!!!.

Jo a l'inici del seté llarg, la resta que no es veu no es tan herbos

Sorpresa al llibre de piades trobo la piada del Llorenç i l’Antxi,que bo.

Llarg 8 (30m V):surt el Jota, encara el diedre xemeneia que es veu davant fins sortir al cim on munta reunio en un arbust sense baga, llarg molt bonic a protegir, aquí si haguesim portat dos camalots dels 3 els haguessim possat.

al inici del vuite llarg, sembla que el Jota no fa gaire cas del que possa al cartell

Jota al mig del llarg 8

Jo sortint de la via

els dos contents amb la paret d'arago darrera

Descens: desde on sortim caminem amunt fins el cim per la carena, un cop a dalt baixem una mica per la carena i tornem a pujar, un cop sobre l ‘altre llomet ja veiem una pista que seguim fins que de seguida trobem unes fites que ens duran per un corriol de descens ben fressat fins el prat on tenim el cotxe.(una hora i mitja)

Montroig, Pala del coll, La dama de los vientos, 7a, V/Ae, 80 m.

Primera pressa de contacte per mi al montroig, deixant-me molt bon regust, una via que ho té tot, diedre, placa, xemeneia i artifo, i un gran ambient de paret, amb un pati impresionant.

Ressenya de la via: la podeu trobar a la noche del loro,es la que deixo aquí

ressenya by Luichy

Aproximació:

Li he demanat al Jaume que hem fes la descripció de l’aproximació, ja que es de Lleida i coneix bé la zona,  i us la penjo tal qual l’ha fet ell:

Per anar a la serra del Montroig, a la Noguera, cal que prenem punt de refèrencia la ciutat de Balaguer; a partir d’aquí tenim dos opcions: la primera(més bonica per fer turisme) és creuar Balaguer, i agafar la carretera LV-9047 en direcció Àger fins el monastir de les avellanes; entrar al monestir i seguir recte per un camí asfaltat que ens durà fins a Vilanova de la sal).

Desde Vilanova de la sal, creuem el poblet i agafem al final del poble la pista a la dreta amb l’indicador de l’ermita de Montalegre. Seguim la pista durant 5 quilometres, seguintels indicadors de Montalegre, fins un gran revolt a esquerres on podem aparcar.(podem seguir tota la pista per sota la Pala Alta de Montroig , però la pista esta molt feta pols i amb desprendiments. Si seguim a peu, igualment travessem per sota de la pala alta fins al coll de Porta, explanada on ja tenim les vistes del Pirineu. Del coll de porta (panell indicador)nomes cal seguir uns cinc minuts a peu fins a la Pala del Coll dePorta, girar el primer esperó i ja tindrem visible la zona de paret vermella i el gran diedre del primer llarg, just a sobre d’uns blocs grans despresos on podem fer una migdiada com va fer el Miquel. És impossible no trobar la vi, ja que a peu del primer llarg hi  ha una placa metàl.lica «made in Juanillo» amb l’inscripció LA DAMA DE LOS VIENTOS.

Equipament: reequipada amb parabolts del 10 ales tirades i del 12 a les reunions, tot i que a lapart de dalt encara trobem algun parabolt amb cancamo antic.

Material: Unes 15 cintes els estreps si no fem 7a i res més, la via esta equipada.

Orientació: Sud

Descripcio de la via:

Nomes sortir el Jaume ja ha organitzat qui fara cada llarg ja que ell es el segon cop que fa la via, el Gerard fara el primer llarg, el Jaume el segon i jo el tercer i el quart, jo volia fer el primer però al oferirme els dos ultims no hem queixo i acepto.

Llarg 1(25 m. 6b+ ó V/Ao):Seguir el gran diedre i sortir al final d’aquest per la dreta, bonic i molt estetic.

Gerard al precios primer llarg

Llarg 2(15 m. 6a+ ó V/Ao):Flanqueig a la dreta quan fem el canvi de paret recte amunt fins la coveta on es trova la reunio.

Jaume al segon llarg

Jo sortint del segon llarg

Llarg 3(20m 7a ó V/Ae): Pels nyiclis com jo que no faig 7a,  Ae nomes sortir fins que entrem a la xemeneia un cop sortim d’aquesta anar a la placa de la dreta on trobem  la reunio.

jo al inici del variat llarg 3

Gerard a mig llarg 3 iniciant la xemeneia

Llarg 4(20m V):anar seguint sinuosament els parabolts per la placa, els passos ens sortiran si no volem anar recte a la linea dels parabolts.

els tres al cim ben satisfets

Descens: un cop all cim anem a l’oest, ja trobem un corriol que ens porta a la pista d’accès.

Serrat del coniller via keosden forte 6a/Ae ó 6b 150 m.

Via completament diferent a les que estem acostumats en aquesta paret, semi-equipada amb alegria, que ens fara treballar de cap de valent, amb una roca molt bona en practicament tota la via, curta però intensa.

Equipament: Espits, algun clau, i alguna bagueta.

Material: 12 cintes expres, tascons joc d’aliens i camalots fins al 3.

Orientació: Sud

Ressenya de la via: Extreta del blog  dels aperturistes «la tribu»

Ressenya by la tribu

Aproximació: Desde el poble de coll de nargo ens dirigim en direcció Isona   ( carretera L-511), fem uns 3 km. aproximadament i a ma dreta trobem una pista asfaltada amb un pal indicador que possa Sallent, seguim en direcció sallent, passarem per  Santa Eulalia i a uns 3,5 km. en un canvi de rassant i corva a dretes veurem un camí i unes fites que surten en pujada a la dreta i a l’esquerra trobarem un petit aparcament per dexar-hi dos vehicles, aparquem aquí.

A peu ja, seguir el camí ample amb fites travessant un camp d’ametllers vallat al final amb un filat puntxent(al lloro amb els pantalons!!!),saltem el filat direcció a les parets en aquet indret trobarem fites que tot travessant el bosc ens posarà a una part més oberta on ja no hi ha tanta vegetació, el camí ens portara primer a la dreta planejant i despres a l’esquerra pujant molt més dret i tornant a entrar al bosc fins sortir un altre cop a una zona més oberta, seguim marques de pintura vermella fins trobar unes de grogues que van a la dreta, on trobarem feixes d’antics bancals, a partir d’aquí trobarem el camí de baixada(pintura vermella) que ens be del coll que tenim a l’esquerra i el camí de pujada marcat amb pintura groga que va a la dreta sota les parets, mirar bé la foto i orientar-se, la via queda a l’esquerra d’un projecte que hi ha a l’esquerra  de la directa avatar. (3/4  ó 1 hora).

Descripció de la via:

Llarg 1 30m,V+/6a: veiem un primer espit a tres metres del terra, el pas esta aquí i no es obligat, començo bé el dia i hem surt en lliure, despres poso un tasco i un alien vermell sota el canvi de la paret on es posa més dret, xapo un espit que hem protegeix un pas de cinqué els problemes els tinc més amunt navegant a la placa amb bon cantó però amb poques assegurances, despres de l’espit veig un espit en tendencia a la dreta, però la roca hem porta a l’esquerra segueixo la logica per l’esquerra i hem trobo un  clau avans de l’espit que veia, bufff salvat, ja ja, continuo per l’esquerra i quan soc a l’alçada de l’espit que veia flanquejo a buscar-lo tres metres a la dreta, un cop xapat vaig a la dreta en diagonal a buscar la reunio.

jo al primer llarg possant un tascó

Jaume al primer llarg

llarg 2 30 m 6a+ ó V+ Ae: Surt el Jaume va recte amunt llaçant un arbust prou ferm, despres troba espits i claus anant en diagonal a la dreta, en una escalada molt tècnica en lliure fins que sortim de l’ultim espit en un pas obligat i fi fins que agafem una fisura on posem un camalot núm 2, d’aquí a la reunio amb un pas d’entrada terros, als tres ens surt en lliure.

Jaume al segon llarg

Jordi i Jo al segon llarg

Llarg 3 : 40 m.6b ó V+/Ae: Surt el Jordi entre claus i ponts de roca arriba als espits flanquejant a dretes per encarar una part més vertical però amb pressa grossa es possa sobre una repisa per encarar l’ultim tram vertical que el fa en Ae, al Jaume i a mi ens surt en lliure de segons i ens ha semblat que el grau estava sobre el 6b, ja que hi ha pressa tot i que fas algun dinamic.

Jordi al tercer llarg

Llarg 4 50 m.6a: Per nosaltres no ha estat posible fer-lo en artificial, tot i provar possar un gantxo per fer un pedal al principi del llarg no m’he n’en sortit els merlets que marca la ressenya o han saltat o no som prou bons i no els hem vist, desde el espit primer fins al clau es exposat en lliure, bé es una opinio d’un escalador mediocre com jo, ja ja, el fet es que he sortit jo de primer amb la intenció de fer-lo en lliure i he acavat despenjant-me, havent de pujar el Jaume per fer el llarg, quan pujo de segon vaig tant bloquejat que hem tivo de l’altre corda per escaquejar el pas un  cop superat anem flanquejant a la dreta, avans d’arribar a una gran sabina trobem uns passos d’equilibri que surten però a mi hem costen un cop a la savina encarem un diedret a l’esquerra d’aquesta per despres sortir per la placa de l’esquerra del diedre amb algun  pas de banyera, a dalt a la dreta trobem la R. Aquest llarg el podem partir fent reunio a la gran sabina avans del diedre i no roçaran tant les cordes, nosaltres ho hem fet així.

Jo abans de baixar-meJaume al quart llarg acavant la feinaEls tres a dalt el cim

 

Descens: anem al Pic Oest que es el principal i també es la sortida de la via de el “Rostoll” i des d’aquest, tot seguint la cresta i després el llom, , fins sobre el marcat coll desde aquí seguir avall fins empalmar amb el camí de pujada que desfarem tot seguint senyals vermelles i fites, calcular  3/4 hora.

Ager, Cap del ras, Espero Badalona, 6b/Ae(V+ obligat)

Una altre per a la col.lecció al cap del ras, bonica via que transcorre principalment en placa, també trobarem fisures, diedres i inclús un petit sostret, totalment equipada amb espits, on per fer-la nomès ens caldran cintes exprès.

Orientació:Sud

Equipament:Espits, les reunions NO son rapelables.

Material: 20 cintes expres, nosaltres portabem els aliens i els hem passejat, tot i que s’ha de dir que als llocs on es facil allargen les assegurances, i hi entraria alguna peça.

Ressenya: Deixo la del luichy, a nosaltres ens ha anat bé.

ressenya by luichy

Aproximació:Com totes les vies de cap del ras, un cop al poble d’Ager hem d’anar a buscar un camí asfaltat que passa per davant del cementiri continuem aquesta pista asfaltada fins arribar a un trencall  (camí de terra) a ma dreta en direcció Colobo que agafem de seguida es bifurca anem a l’esquerra deixant el desviament en direcció al refugi, ens hem d’anar fixant en les parets, i localitzar la via desde baix, un cop sapiguem per on passa, agafar una de les moltes canals tartera de pujada, un cop a peu de paret, hem de buscar un arbre gros darrera d’aquest ja veurem un bombet amb espits, aquí comença la via.

Introducció:Aquet dia,  habia quedat amb el Jordi , i s’hi afegeixen també, la Eva, el Miguel Angel i el Juan, fem festa major a l’esperó Badalona, tot són riures i espectacle, esperem que tornem a coincidir un altre cop que m’ho vaig passar molt bé.

Descripció de la via:

Llarg 1:(50 mts, primera part Ae/V+, segona part 6a o A0) passem el sostret amb Ae facil i anem pujant per una placa amb mobiments tècniquillos agafant-nos moltes vegades de presses romes, arribem a una reunio intermitja ens la saltem i continuem per un diedre situat a l’esquerra que escalem en placa , l’inici d’aquest diedre es troba una mica trencat, i es un pel més dificil que el primer tram, posible fer A0, al final del diedre xapem una sabina amb vaga incorporada i anem en horitzontal a la dreta a buscar la reunio que es troba sota un bonic diedre.

Jordi al primer llarg passada la R intermitja

Llarg 2:(40m. IV+): Llarg disfruton i bonic, amb un pas de sortida algo més dificil del que marca i disfrute de fisura diedre fins al final que haurem de flanquejar a la dreta per entrar a la R2 situada en una placa.

jo al segon llarg

Jordi al segon llarg

Juan i Miguel Angel a R2

Llarg 3:(50 m. 6b ó V+/Ao): llarg molt mantingut, la Eva gairabé s’el treu en lliure, només pilla una xapa,el jordi i  jo ens hem arrossegat una mica més je je, jo quan surto agafo una pressa tacada de magnesi que ha agafat la Eva i jajaja!!! de seguida faig un canvi per la pressa de colors que tinc als morros, i segueixo en Ao fins que trobo alguna pressa més humana, es un llarg on en algun punt el trovem trencat però només en algun punt, la resta es molt bo un disfrute, al final del llarg trobem un jardi, que tirarem rectes i aixi arribarem a la R situada sota el sostret que haurem d’atacar al proper llarg.

Jordi iniciant el tercer llargJordi, Eva i Miguel Angel a R3 sota el sostret

 

Llarg 4:(20m Ae/IV+): Arribo a sota el sostre i hem trovo a la Eva el Juan,el Miguel Angel i el Jordi allà, al Miguel Angel no li ha sortit es veu que no es el seu fort l’artificial, s’hi possa el Juan i surt de seguida, la Eva i el Miguel Angel pujen al seu darrera, els hi demano que hem deixin al cinta de sortida que es veu que el Miguel Angel no podia possar, surto en lliure per una placa tombada, caço una cinta que també han deixat, xapo i a la sortida del sostre ho provo a veure si hem surt sense xapar la cinta, i siii!!!!  hem surt, hagues pogut passar sense, la part més dificil es sortir de l’artifo en lliure, haurem de pujar fins l’ultim graó amb el peu esquerre per possar el dret a la roca i amb equilibri possar-nos sobre la roca, despres acabem de pujar grimpant i ja som a una feixa que ens porta a la R.

Juan al quart llarg acavant la feinaJordi sortint del quart llarg

 

Llarg 5(50m, 6a ó V+/A0) Llarg molt bonic amb roca molt bona de mobiments molt tècnics principalment en placa, gairabé a dal de tot del llarg trobarem un resalt que les assegurances van rectes i si ens l’agafem per una fisura de la dreta ample pujarem millor, despres tenim algun passet finet i arribem a una feixa la travessem i arribem a la R, llarg molt mantingut.

Jordi, Juan i Eva al quart llarg

Llarg 6😦 50 m V, Ae) Llarg molt discontinu, hervos i lleig i a sobre hem toca a mi, jajaja, surto en una placa curta d’uns deu metres si es que arriva, amb mobiments francs en placa  per de seguida agafar una laja on faig servir la tècnica de babaresa, molt bonic, el millor del llarg, despres surto en una feixa, gairabe caminant  arribo a una R que xapo i hem salto per escalar un altre placa curta de roca  i torno a sortir a una altre feixa, per escalar l’ultim tram on hem trovo altre cop amb els tres no dupto de treure els estreps ja que les cordes pessen molt pels ziga-zagues que fa el llarg(mile l0altre cordada, jajaja tot son riures, es veu que la Eva tampoc se li dona bé l’artifo i ha improvitzat R a la ultima placa, torna a pujar el juan i darrera ells i jo al darrera i amb dos pasos d’Ae hem planto a sobre de la placa llisa  i escalo l’ultim tram de placa  tivant les cordes per poder tirar amunt, ja que rocen molt per no haver muntat la R interm itja, arribo a la R,i darrera meu puja el Jordi que sembla ser que amb tant follon ja estava congelat d’esperar, jajaja.

Foto de cordada a dalt del cim

Descens : Anem a l’est , a la dreta, continuem anant sempre pel fil de la paret, trobem alguna fita, que seguirem en algun moment girem a la dreta i baixem per una feixa que sembla que estigui excavada a la paret,m,es endavant anem a parar en una paret que hem de desgrimpar uns 2 metres, a partir d’aquí desemboquem a una de les tarteres de la paret i avall fins trobar una pista forestal que seguirem a l’Oest a la dreta per anar fins al cotxe.

Agulla del dàtil, via el bacon del dàtil,IV+ Ae, 85m

Nova via que obrim en Joan Baraldés i jo un dia d’octubre de 2011, a l’agulla del dàtil, la via passa entre l’aresta brucs i l’espirulina, al tercer llarg empalma amb aquestes dues i no hem volgut possar res per no trepitjar-les, també s’ha de dir que a partir d’on empalma la dificultat es de II-III i no tindrem més dificultat que lade anar grimpant fins al cim.

Aproximació: Des de can Massana, cal seguir el camí que porta al refugi d’Agulles i deixar-lo abans de la pujada final, per continuar per la canal del cirerer que ens deixarà, un cop passat un tram de roca molt llisa, al peu de l’agulla del Dàtil. Per trobar el peu de la via cal deixar la canal i pujar uns 20 m a l’esquerra, per un corriol entre arítjols. ( 30’)

Orientació: Sud

Material: 15 cintes expres.

Equipament: Parabolts del 10, a les dos primers reunions trobareu dos parabolts sense anella, nomès la xapa, la tercera reunio es fa al gran arbre que hi ha caminant pel cim en direcció al nort on hi trobem unes bages per poder rapelar.

Ressenya de la via:

Ressenya by Mikimiau

Ressenya al blog del Joan 

http://sisbemessanapren.blogspot.com/2011/11/agulla-del-datil-via-el-bacon-del-datil.html
Descripció de la via:

Llarg 1: 20m. Ae, Seguir els parabolts, fins la R1, pedra força bona, tot i que l’obrim amb estreps,falta una repetició per provar-lo en lliure, sembla que el grau estara entre el 6a i el 6b, sense poder ajustar més, quan pugui anar a provar-la us penjo el grau que ha sortit.  (obre el Joan)

Joan obrint el primer llarg, la corda vermella marca la linea del llarg

Llarg 2:30 m. IV+, sortim en diagonal a la dreta amb un primer pas fi, i després una escalada facil i divertida fins a la R2, roca molt bona. (obro jo)

Joan als ultims metres del segon llarg

Llarg 3: 35 m. IV, trobem un tram vertical d’uns 5 metres només sortir de la R, sortim de la R per l’esquerra per despres anar a la dreta xapem el primer i unic bolt i tirem recte amunt, un cop superat el resal, ja per terreny més tombat anem seguint l’esperó trobem algun cap de burí despistat i arribem al cim, un cop al cim farem reunió en l’arbre que es troba al bessant nort del cim(recte tal com pujem), en aquest llarg no hem possat res allà on es creuava amb vies veines per tal de no xafar-ne cap, tot i que es molt facil a partir d’aquest punt. (obre el Joan)

Joan obrin l'ultim llarg

Descens: El fem pel nord desdel’arbre amb vagues desde on hem muntat la R3 en uns 23 metres arribem a una canal, i seguint-la a peu de via.

Peladet oriental, Rubies, via Bernatac, 150m. 6a+ ó 6a Ae ó V+ A1

Molt bona via equipada d’esportiva practicament amb roca exelent.

Orientació: Sud-Oest.

Equipament: practicament equipada amb espits i algun clau.

Material: 15 cintes expres, un estrep, i els aliens, si aneu justets porteu un gantxo per fer l’A1, del segon llarg, si no aquest A1 deu de rondar el 6a i surt bé.

Aproximació: Anirem fins a Vilanova de Meià, ara pujant cap a la Roca dels Arcs, trobem un desviament a mà esquerra, seguim la pista fins al poble abandonat de Rubies on deixem el cotxe. Seguim el corriol que ens porta cap a la portella blanca, arribant a l’alçada de peu de paret la via es troba a l’esquerra de la «maduritas calientes» ja veurem la ristra d’espits desde terra i la maduritas té un bagueto penjant d’un pont de roca  i un signe de femella a peu de via.

Aproximació i descenç aproximat

 Ressenya de la via: us en deixo una que es la que portavem treta del blog del Joan Asín.

Ressenya del Joan Asín

Descripció de la via:

 

Llarg 1: (45m V+) : Llarg bonic i mantingut on les dificultats més grans les trobem arribant a la R.

 

Jordi al mantingut primer llarg

 

Llarg 2 (40 m 6a Ae): posso la graduació que m’ha semblat a mi sense fer A1, sortim de la R en un tram desplomat per de seguida posar-se vertical trobem una placa llissa on no dubto de treure l’estrep, apuro l’estrep fins l’ultim grao, faig un pas fi de peus però amb bona ma esquerra  i després de tremolar i dubtar una estona poso l’alien grog en una laja, després de tornar a dubtar i espolsar les mans pel cansament faig el pas, i el supero i arribo a la següent xapa, extenuat i content per haver superat les pors, a partir d’aquí anem fent tranquils fins la R, llarg obligat tot i que si porteu un gantxo podeu fer un A1 del gantxo i del alien i no sortira més de V+. 

 

Jo al segon llarg

 

Llarg 3(45 m.V+): bonic, seguir una placa de roca no tan bona com fins ara però bona, arribem sota un sostre i el superem buscant el camí més facil sempre amb molt bona pressa, per quan sortim del sostre anem flanquejant a la dreta.

 

Jaume al tercer llarg

 

Llarg 4(30 m. IV+): Aquí la roca canvia de textura i es un calcari amb incrustacions petites d’algun mineral, sortim a buscar un clau per un diedre amb bona pressa i anem intuint el terreny, qan anem perduts trobarem alguna xapa evident.

 

Jo al quart llarg, gracies per cedirme el llarg Jordi

els tres pensant amb la birra i la coca de recapte que ens esperava a Artesa

Descens: Un cop a dalt del cim anem a l’est(a la dreta tal com sortim de la via) a buscar el cami de la portella blanca, un cop a la portella trobem un pal indicador, agafem en direcció Rubies.

 

Observacions personals: Bona via de caire esportiu si no fos pel pas que haurem d’equipar del segon llarg que li dona caracter a la via.

Roc de benavent via Chiricahua roc 190 m. 6c ó V+/Ae

LLoc tranquil i solitari tot i el soroll de la carretera, una altre d’en Joan Vidal, on ens haurem de fixar molt bé amb el peus ja que de mans enirem una mica justets, via de sis llargs molt rapida gracies a equipament, tota rapelable tot i que surt més a conta baixar caminant, a destacar el bonic primer llarg i la original R 4, cal anar al lloro amb algun bolo mobil però en general la roca es bona.

Ressenya de la via:

Hi volten varies per la xarxa, tant la del luichy com la d’en Joan vidal son bones, si voleu saber els graus en lliure millor la del Luichy, aquí us deixo la del operturista i la foto amb les R i els llarg resseguits i els graus orientatius que ens han semblat a nosaltres.

Resenya by Indi

Resenya by Mikimiau

 

Orientació: Oest, hombra fins les 14:00

 

Equipament: Parabolts.

 

Material: 15 cintes expres, res més, l’estrep no l’hem tret si aneu justets millor portar-lo, i no cal posar res més d’assegurança.

 

Aproximació: entrem al poble de benabent en direcció al cementiri per una pista asfaltada que de seguida deixem just per sota el cementiri passa una pista en més o menys bon estat de terra i pedra, l’agafem i continuem planejant fem alguna pujadeta i alguna baixada i quan tinguem uns camps a la vista a peu de camí en algun dels parkings petits deixem el cotxe, Hem de veure la paret desde aquí, i fixarse en l’agulla caracteristica, haurem d’anar en direcció aquesta travessant dos camps per despres entrar en un petit bosquet, la via comença a l’esquerra d’una gran entosta, ja veurem els parabolts força nous.

 

Descripció de la via:

 

Llarg 1, 6a 35 m: Surto jo, vaig fent al principi una mica tens però en breu hem relaxo al veure que les assegurances estan al meu gust, je je,, aquest llarg no el faig net a mig llarg faig alun que altre Ao, en un punt on es posa una mica desplomat. Es tracta de seguir la fisura diedre que forma l’entosta amb la paret, amb algun pas de finura i algun altre d’atletic , un cop a sobre l’entosta continuem recte amunt i a 6 metres trobem la R.

 

Jo al primer llarg

Josep arribant a la R1

Llarg 2, V+ Ao 35 m: Surt el Josep i ho prova en lliure i arriba bé fins un punt on despres de provar-ho varies vegades i sentir-lo renegar que no hi ha ni mans ni peus decideix fer un Ao i continua fins dalt, en lliure deu sortir sobre el 6c.

Josep al pas clau del segon llarg

Jo arribant a R2

 

Llarg 3, V+ Ao 25 m: Surto jo, intento el pas en lliure, i al veure que no hem surt de seguida hem rendeixo, i faig un Ao per continuar amb una placa foreça aca amb bolos de totes les mides i colors vaig flanquejant a l’esquerra i despres segueixo recte pertornar a anar a la dreta on hem trobo amb una pantxeta on sense pensarm-ho gaire faig dos Ao estirant-me molt, i continuo uns metres facils fins arribar a la R.

 

Jo al tercer llarg

Josep arribant a la R3

 

Llarg 4, V+ Ao 35 m: Surt el Josep i només sortir se li arranca un bolo i queda penjant de les cordes, torna a sortir fa un Ao i continua amb placa tombada amb no gaire presa, i la que hi ha una mica trencada, continua amunt per una placa plena de liquens, anant a buscar una gran cova per la seva dreta, a l’esquerra hi ha la reunio on arribem caminant una mica ajaguts.

Josep al quart llarg

Jo arribant a la R4 curiosa

Josep com a casa seva a la R4

 

Llarg 5, V+ Ao 30 metres: Surto de la cova despres de fer-nos un munt de fotos i nomes sortir ja faig un Ao, tot i que en lliure no deu de ser més de 6a, però no dona gaire confiança la roca esta força trencada, el llarg en si es lleig i brut, no m’adono i quan surto dels parabols més seguits baig massa recte en direcció a una sabina un cop soc allà miro i beig el parabolt a dos metres a la dreta, no hem queda més remei que flanquejar i continuo per una placa tombada en direcció a unes cordes fixes que hi ha perque el terreny es brut de terra, a la dreta veig la reunio.

Jo iniciant el cinque llarg

Josep arribant a la R5

 

Llarg 6 V+ Ao: Surt el Josep fent Ao per despres anar en lliure en tendencia a la dreta, fins a trobar una baumeta que pasem per sobre de dreta a esquerra on trobarem la ultima reunio.

Josep a l'inici de l'ultim llarg

Jo sortint de la via

Foto de mestre i alumne dalt del cim

 

Descens: Tot i que tota la via es rapelable, es molt millor baixar caminant, per fer-ho un cop sortim de la via enirem al Sud(sortit de la paret a la dreta), caminem mig quilometre + o -,passarem primer per corriols per sobre de la paret  i despres per una pista però sempre seguir el fil de la paret fins que desde dalt veurem unes cadenes molt brillants, seguim les cadenes quan aquestes s’acaben trobem cordes i finalment baixem per dins del bosc caminant amb una mica de intuicio, sortim a un camp i continuem en direcció nord mig kilometre fins trobar els camps poer on hem fet l’aproximació.

 

Observacions personals: El millor d’avui per descomptat la companyia, ja que el Josep es la persona que va fer que a mi m’agrades l’escalada, va ser ell qui hem va iniciar, i li tinc molt de carinyo, sense mariconades!!!,  i desprès el paissatge ferestec i solitari i les vistes amplies a bona part de catalunya i a l’estranger, amb un voltor que ens ha acompanyat tota l’escalada, primer per sobre nostre i despres per sota, la via té trams molt bonics i trams que no, la sensació ha estat bona, per ultim felicitar al seu aperturista.

Pdt. en quant als graus jo he possat els que he cregut que tenia la via.

 

Miranda de la portella via CADE 140 metres

Nomès puc dir una cosa d’aquesta via, espectacular!!!, classica per exelencia, es fa curta, variada, passant per l’artificial la placa diedre i xemeneia, cal a dir que la via tot i ser curteta, s’ha de treballar i anar concentrats en algun punt on corre força aire entre assegurances.

Aproximació: Desde l’aparcament d’agulles o can Massana, anem a buscar el coll de portelles un cop allà, agafar el primer corriol a la dreta que de seguida ens trobarem penjats amb els peus sobre la roca de la portella gran, anem flanquejant i sortim del bosquet, veurem el dau d’agulles avans d’arribar a aquest agafem una canal a la dreta que fa baixada, desde dalt avans de la canal veurem la llastra caracteristica de la via que anem a fer,anem baixant amb cuidado i arribem a sobre una gran roca foradada als nostres peus, per aquí buscar una fisura i veurem la ristra de parabolts entre espits i burils, ah! i també la Ro.

Orientació: Oest tot i que anant a la tarda com nosaltres, només ens tocara el sol als dos ultim llargs.

Material: Friends mitjans i algun alien fins el vermell per l’ultim llarg i el final del segon llarg, una plaqueta recuperable pel primer i tercer llarg, tot i que es prescindible.

Equipament: Trobarem una mica de tot burils espits i parabolts, curiosament estan millor alguns burils que alguns parabolts, totes les R son rapelables de dos parabolts del 10 amb la inscripcio CADE 50 ANYS.  

Ressenya de la via:

 

Ressenya by Mikimiau

 

Descripció de la via:

Llarg 1 30 m. (V/Ae): Començo amb pasos d’artificial equipat fins a mig llarg, aquí hem trobo un cordinet passat per un minuscul pont de roca que només faig servir per progressar sense mirar massa no sigui cosa que peti, despres continuo xapant burils i algun parabolt amb excursioneta en lliure fins a la R per un diedret amb bon cantó.

 

Jo al primer llarg

 

Jota arribant a la R1

 

 

Llarg 2 40 m.(IV+): Llarg de xemeneia, el fa el Jota, no trobem cap assegurança en aquest llarg, tot i que es possible col.locar algun alien i algun friend mitja en la fisura que trobem al final del llarg, tot i que no cal ja que si caus quedes encastat, llarg per riure una estona i anar fent el cuc crec que he fet servir totes les parts del meu cos per passar i quan dic totes vui dir totes, ja ja ja.

 

Jota al segon llarg

Jo sortint del segon llarg

 

Llarg 3 40 metres V/Ae: Sortim en diagonal a la dreta en lliure a buscar un morret i fer un cambi de bessant, un cop al morret faig tres Ao i surto en placa fins a la R , en aquest tros final m’enfronto als meus amics els alejillos, deu ni do, arribo a la R i faig un crit de satisfacció, he vibrat molt en aquest llarg.

 

Jo al tercer llarg apunt de cambiar de vessant

 

Jota al tercer llarg ja arribant a la R

 

 

Llarg 4 30 metres V+/Ao: el que més costa es fer el diedre que tenim davant nostre, aquí pot anar be un camalot del 2 per la fissura (si el portes, eh! Jota) per sobre la xapa un cop passat això anem a buscar una sabina i d’aquesta tirem amuunt per un diedre-fisura descrostadot, en aquest punt també eniran bé els «amics» mitjants(també si els portes), només trobem el primer espit despres no hi ha res més.

 

Jota al quart llarg despres del pas compromes,

 

Jo sortint de la via

i els dos protagonistes de la tarda

 

 

Descens: rapel d’uns 20 metres per la cara est.

Impressions personals: via variada, on tot i que la via esta reequipada cal anar rodat a trobar peces en no molt bon estat i no sempre aprop, el segon llarg es molt original i el cambi de vessant del tercer es impressionant, llastima no sigui més llarga, el dia fantastic, gracies Jota per aquest regal.

 

Foto d'un dels parabolts que trobarem a les R

 

 

Roca dels tres, via Cherokee, 6a+(V+/Ae) 80 m.

Curiosa via a la zona d’agulles que guanya el cim de l’agulla dels tres per la seva cara sud, anant a buscar un espero caracteristic, on l’ultim llarg a diferencia de la via contrasta ja que no esta equipat, tot i que no cal.

Orientació: Sud

Material: 14 cintes expres i 1 estrep.

Equipament: parabolts del 8 i un buril robellat.

Ressenya de la via:

Ressenya

Aproximació: Del parking d’agulles anem fins al coll de portelles, agafem un corriol a la dreta, pasem per sota del dau d’agulles i continuem per terreny embroçat d’aritjols en lleuger descens anem a buscar un colletr que formen aquesta agulla i una altre, d’aquí rapelem d’algun arbre cap baix la canal (es pot fer desgrimpant, nosaltres hem rapelat) un cop a baix la via comença a la part més baixa vorejant l’agulla fins que els aritjols ens barraran el pas, mirar amunt i veurem algun parabolt força seguits, el primer es troba a uns 8 metres, avans hi ha un buril ronyos que no es veu.

L1(30m.6a+ ó V+/Ao): Aquí nomès sortir de terra avans de xapar el buril ja hem costa i no veig el pas, però una ma del Joan a sota el peu hem sol.luciona la papeleta, i despres ja agafo uns invertits que hem permeten col.locar els peus sobre una repiseta i puc xapar el buril, a partir d’aquí nomès haurem de seguir la linea de parabolts del 8, amb pasos d’equilibri i molt finets anem pujant amunt, els parabolts són abundants i permeten forçar en lliure, arribo a un tram facil i ja veig la següent ristra de parabolts una mica més amunt, aquí tornem a tenir uns passets finets tot anant ja en busca de l’esperó desplomat que veiem desde baix, intensa aquesta tiradeta.

Jo concentrat

Joan sortint de la primera meitat dura del llarg 1

L2 (28 m. V+/Ae): Es tracta de guanyar el desplom pel fil de l’esperó amb artificial equipat fins que sortim en lliure finet, que cada cop s’ajeu més fins que ens trobem caminant i anem a buscar la R al centre del mur tombat.

Joan pedalant, aquí ja ens comença a entrar el sol, je je

L3 (20 m. III): Sortim recte amunt pel terreny més evident i facil fins arribar al cim veurem que a la nostra esquerra hi ha uuna fisura cega vertical, a dalt trobem 4 parabolts inox. molt separats entre ells que dupto que siguin de la via, Munto la R allà.

Jo a l'inici del tercer lllarg

Joan sortint al cim

Descens: Caminem en direcció nord a buscar una sabina amb unes bagues velles, on amb un rapel de 27 metres arribem a sobre del collet per on hem accedit a l’aproximació.