Archive for the ‘Montroig’ Category

Montroig, paret de l’extrem, via Ke bonica boira 160mt. 6a/Ae V+obligat

febrero 16, 2013

Bonica i complerta via que no ens deixa indiferents on haurem d’apretar el cul de valent escalant i molt entre assegurances, la roca es bona amb algun tram puntual molt dolent.

Aquest dia quedo amb el Jaume, hem proposa fer aquesta via, i jo ilús de mi acepto, ull la via es molt bona, però aquest dia els dos pillem de valent, jeje,el Jaume fa el repartiment dels llargs perque ell faci la placa de 6a i jo el diedre del mateix grau, ja que ell funciona be amb plaques i jo en diedres.

Aproximació: Per anar a l’Extrem del Montroig, partim de Sant Llorenç de Montgai. Seguim en direcció Camarasa i a la fi de la Paret de l’Ós surt una pista a l’esquerra en direcció Vilanova de la Sal; al cap d’uns 200 metres surt un trencall a la dreta en direcció al Refugi El Buho (El Xut), agafem aquesta pista i la seguim sempre en direcció al refugi. Trobarem uns petits parkings al cap de 2,7 kilòmetres. Tenir en compte que és una pista mediocre i amb un turisme normal cal anar amb tacte; cap problema per un 4×4 i sobretot és una pista perillosa si ha plogut fa poc. Des d’aquí ja tenim vistes a l’Extrem. Deixem el cotxe i a l’esquerra surt un camí en direcció al refugi, ple de fites, que el seguim. Quan estem a punt de coronar el coll i a l’altura de la pròpia paret de l’Extrem, trobarem un trencall amb fites que en baixada i flanqueix ens porta al peu de l’Extrem. Seguim la paret i tot just passat un corral en ruïnes trobem el peu de via am KBB picat a la roca. Conteu uns 20 minuts de marxa.

Orientació:Sud

Equipament:semi-equipada amb parabolts calus i algun pont de roca.

Material:15 cintes expres algunes llargues i joc d’aliens, camalots fins al 3,   un tasco gros, i bagues per llaçar arbustos.

Ressenya: Deixo la dels aperturistes

524623_10150807636339859_722389858_11499973_1382292748_n

Descripció de la via:

Llarg 1(15 mt.IV+)surt el Jaume, en flanqueig a esquerres completament Horizontal sobre roca espellofada fins la R d’un parabolt i un arbust petit.

Jaume a llarg 1

Jaume a llarg 1

Jo entrant a R1

Jo entrant a R1

Llarg 2(35 mt.6a)Surto jo la roca esta podrida en aquest punt, amb més por que gracia consegueixo posar el camalot 3 en una fisura vertical, baig progresant pensant que enire jo i roca avall fins que xapo un parabolt, la roca cambia i es torna bona, els parabolts estant mooooolt lluny i no hi ha gaire opcio posar res intermig, l’escalada es tècnica hi ha un moment que no beig el pas en diedre i faig un ramonage com si d’una xemeneia es tractes, en un punt on hi ha terra i arbres , finalment surto del diedre i paso a la placa de la dreta sense sortir del tot i ja per terreny més tombat arribo a la R. El llarg es molt bo, però demana cap fret i no possar-se nervios amb els alejes.

Jaume a llarg 2

Jaume a llarg 2

Llarg 3(20 mts Ae/V+) sortim els dos de la R i ens possem sota la ristra de parabolts, no hi ha reunio aquí, però el terreny es comode,surt el Jaume en Ae fins que ha de sortir de l’estrep per arribar a la R, cosa que li fa molta gracia, jo aquí de segon guarrejo amb una de les cordes per sortir de l’Artifo.

Jaume a llarg 3

Jaume a llarg 3

Jo al tram d'artifo del llarg 3

Jo al tram d’artifo del llarg 3

Llarg 4(25 m,V+)Surto jo, llarg de franges i cantos per tota reu, molt bo, recte amunt i a mig llarg tendencia a la dreta.

jo a la bonica placa del quart llarg

jo a la bonica placa del quart llarg

Jaume a llarg 4

Jaume a llarg 4

 

Llarg 5(30 m.6a)Surt el Jaume, comença amb bona pressa, llarg placos, que mica en mica es va posant cada cop mes tieso i fi, quan sembla que s’acaben els parabolts ja més fàcil   anem amunt i en tendencia a dretes i amagat hi ha un ultim parabolt avans d’aquest la paret permet equipar,despres de l’ultim parabolt un paset i flanqueig a la dreta arribem a la R.

Jaume a llarg 5

Jaume a llarg 5

jo al final del cinqué llarg

jo al final del cinqué llarg

Llarg 6(35m.V+)Surto jo, un altre llarg de disfrute, surten cantos per tota reu pero no tans com al llarg 4,surto per la dreta de la R per possarme sobre dret, passo un gran arbust per la dreta i amunt , faig la Rd’un parabolt un mini pont de roca i un camalot del 3.

jo a l'ultim llarg

jo a l’ultim llarg

Fi de l’aventura, molt bona via on queda un bon regust, d’aquelles que costa d’oblidar, felicitats als aperturistes.

Descens: baixem a l’Oest a buscar el camí de pujada.

Montroig, Pala del coll, La dama de los vientos, 7a, V/Ae, 80 m.

enero 26, 2012

Primera pressa de contacte per mi al montroig, deixant-me molt bon regust, una via que ho té tot, diedre, placa, xemeneia i artifo, i un gran ambient de paret, amb un pati impresionant.

Ressenya de la via: la podeu trobar a la noche del loro,es la que deixo aquí

ressenya by Luichy

Aproximació:

Li he demanat al Jaume que hem fes la descripció de l’aproximació, ja que es de Lleida i coneix bé la zona,  i us la penjo tal qual l’ha fet ell:

Per anar a la serra del Montroig, a la Noguera, cal que prenem punt de refèrencia la ciutat de Balaguer; a partir d’aquí tenim dos opcions: la primera(més bonica per fer turisme) és creuar Balaguer, i agafar la carretera LV-9047 en direcció Àger fins el monastir de les avellanes; entrar al monestir i seguir recte per un camí asfaltat que ens durà fins a Vilanova de la sal).

Desde Vilanova de la sal, creuem el poblet i agafem al final del poble la pista a la dreta amb l’indicador de l’ermita de Montalegre. Seguim la pista durant 5 quilometres, seguintels indicadors de Montalegre, fins un gran revolt a esquerres on podem aparcar.(podem seguir tota la pista per sota la Pala Alta de Montroig , però la pista esta molt feta pols i amb desprendiments. Si seguim a peu, igualment travessem per sota de la pala alta fins al coll de Porta, explanada on ja tenim les vistes del Pirineu. Del coll de porta (panell indicador)nomes cal seguir uns cinc minuts a peu fins a la Pala del Coll dePorta, girar el primer esperó i ja tindrem visible la zona de paret vermella i el gran diedre del primer llarg, just a sobre d’uns blocs grans despresos on podem fer una migdiada com va fer el Miquel. És impossible no trobar la vi, ja que a peu del primer llarg hi  ha una placa metàl.lica “made in Juanillo” amb l’inscripció LA DAMA DE LOS VIENTOS.

Equipament: reequipada amb parabolts del 10 ales tirades i del 12 a les reunions, tot i que a lapart de dalt encara trobem algun parabolt amb cancamo antic.

Material: Unes 15 cintes els estreps si no fem 7a i res més, la via esta equipada.

Orientació: Sud

Descripcio de la via:

Nomes sortir el Jaume ja ha organitzat qui fara cada llarg ja que ell es el segon cop que fa la via, el Gerard fara el primer llarg, el Jaume el segon i jo el tercer i el quart, jo volia fer el primer però al oferirme els dos ultims no hem queixo i acepto.

Llarg 1(25 m. 6b+ ó V/Ao):Seguir el gran diedre i sortir al final d’aquest per la dreta, bonic i molt estetic.

Gerard al precios primer llarg

Llarg 2(15 m. 6a+ ó V/Ao):Flanqueig a la dreta quan fem el canvi de paret recte amunt fins la coveta on es trova la reunio.

Jaume al segon llarg

Jo sortint del segon llarg

Llarg 3(20m 7a ó V/Ae): Pels nyiclis com jo que no faig 7a,  Ae nomes sortir fins que entrem a la xemeneia un cop sortim d’aquesta anar a la placa de la dreta on trobem  la reunio.

jo al inici del variat llarg 3

Gerard a mig llarg 3 iniciant la xemeneia

Llarg 4(20m V):anar seguint sinuosament els parabolts per la placa, els passos ens sortiran si no volem anar recte a la linea dels parabolts.

els tres al cim ben satisfets

Descens: un cop all cim anem a l’oest, ja trobem un corriol que ens porta a la pista d’accès.