Posts Tagged ‘V+’

peña rueba, mallo mora, via edu roche 220mt. 6b+(V+ obligat)

febrero 10, 2013

Bona via sobre bon conglomerat gruixut tipus kollegats, equipada per no patir gaire,en un lloc solitari salvatge i bonic.

Aquest dia ens tornem a ajuntar els tres fantastics de cordada, feia temps que no coincidiem els tres, m’ha fet molta il.lusió tornar a compartir corda amb vosaltres, gracies Jordi i Jaume.

Aproximació: ens dirigim a la població de Aguero, avans d’arribar just a la fita quilometrica 2 agafem una pista ample de terra i la seguim fins que trobem un desviamen a la dreta pista igual que l’anterior , l’agafem ja en direcció a peña rueba ja visible, creuem un torrent sec en una corba pronunciada a dretes i poc despres aparcarem a la dreta lloc on veiem una pista que surt a l’esquerra.

Agafem la pista a esquerres ja a peu, i en un moment trobem un corriol en direcció a peña rueba, l’agafem (pujada) i anem seguint-lo fins gairabé la paret fins que trobem un primer desviament a la dreta tancat amb pedres al terra aquest no agafar, en 5 metres trobem un altre corriol per sobre també a la dreta,aquest l’agafem i anem seguint per sota la paret fins a peu de via, que queda força a la dreta.(15 min.)

Orientació: tot i estar encarada al sud, els primers metres ens ha tocat l’hombra, la paret de la dreta ens tapaba el sol.

Equipament: totalment equipada amb ponts de roca i parabolts, la majoria de color groc, les R estan amb anelles per poder rapelar.

Material:com que hem enllaçat llargs hem agafat 20 cintes, amb 15 diria que també podrem enllaçar, portar també un filferret i alguna baga plana per cambiar pons de roca.

Ressenya de la via: com sempre la del Luichy, la deixo aquí.

rueba_roche

Deixo una foto, en vermell he marcat per on més o menys passa la via i en negre el descenç

DSCF4227

Descripció de la via😦 nosaltres hem enllaçat llargs i ens ha anat molt bé, cap roçament , deixare junts els que hem enllaçat a la explicació de sota).

Llarg 1 i 2(40 mts. 6a+): Comença el Jaume, primer pas de bloc  però facil per superar la pantxa, desprès anar seguint seguros tot sinuosament molt mantingut sobretot la segona part, llarg guapo, ja no hi ha “musgo” com diu la ressenya del luichy.

Jaume al primer pas

Jaume al primer pas

Jaume al tram fi del 1er,2on llarg

Jaume al tram fi del 1er,2on llarg

Llarg 3 i 4(55 mts.III, IV+) Comença el Jordi, grimpada facil fins una pantxeta amb un altre pas de bloc de quart, jajaja, divertit, continuem ja per una placa més dreta i disfrutona fins a R5.

Llarg 5(30mts.V+) : Per fi surto jo, llarg mantingut i guapo amb un pas al mig finet, despres del primer parabolt falta un pon de roca no he pogut cambiarlo, aqui eniria be posar-lo amb un filferret i una baga plana, amb la calma també s’arriba al bolt.

Jo al llarg 5

Jo al llarg 5

Llarg 6(20 mts.6a): torno a sortir jo, pas de bloc a l’inici i despres anar serpentejant pels parabols  primer dreta i despres esquerra fins arribar a la R.

jo al llarg 6

jo al llarg 6

Jaume arribant a R6

Jaume arribant a R6

Llarg 7(30m. V+): Surt el Jordi, llarg guapisim, primer un paset finet, i despres mantingut fins avans d’arribar a la R on hi ha algun pas llarg a bona pressa, molt aeri, precios, aixo si la R on arribem incomoda.

Jordi a l'inici del llarg 7

Jordi a l’inici del llarg 7

Llarg 8(30m.6b+)Aquest li hem reservat al Jaume que es el fort de la cordada, jeje, primer trammolt guapo deu derondar el V+ 6a, anem guanyant alçada i amb aquesta també dificultat, hi ha un parabolt del qual penja una baga, aquì hi ha el pas de 6b+ que cap dels tres ens treiem en lliure, uns fent mes trampes que els altres, jeje.millor portar un estrep per aquest punt si anem justos de grau, després continuar placa ja amb cantillo fins una segona pantxa on hem d’estirar-nos molt per agafar els grans cantos, molt atletic, i entrem a la R.

Jaume a l'inici del llarg 8

Jaume a l’inici del llarg 8

Llarg 9(30m V) Llarg bonic i mantingudet en el seu grau, seguir recte + ó – i arribem a la Rde dos bolts.

Els tres fantastics un altre cop junts!!!!

Els tres fantastics un altre cop junts!!!!

Descens:hi ha varies opcions però nosaltres voliem fer cim i deixo el que hem fet:

Desde aquí anem a fer cim a la peña, pujem al cim del mallo mora, el desgrimpem pel vesant nort, i encarem la paret de devant parabolada, ja a pel tot seguint els parabolts i pons de roca, sortim a un bosquet, anem cap dins recte fins una altre paret més vertical on també hi ha parabolts i ponts de roca on tornem a pujar a pel fins al cim de peña rueba, d’aquí anem en descens a l’Est, (tal com sortim al cim a la dreta)fins trobar uns cables molt nous de la ferrata, la qual seguim fins arribar a peu de via.(1:30 hora)

RIGLOS,Mallo frechín,via currucuclillo 230m 6a+(V+ obligat)

enero 13, 2013

Aquest dia anem amb el Jaume de lleida, ja feia molt de temps que teniem la via del costat mirada , la sanz, per si les mosques aquest dia portem dos ressenyes, la de la sanz i la nostra.

Ens ha semblat una molt bona via per iniciar-se a Riglos, roca molt bona gairabé en la totalitat de la via i equipada correctament, teniem intenció de fer la via del costat (Sanz) ja que ens habien dit que estava molt més equipada, quan arribem trobem dos cordades a la sanz, una d’elles començant la via una altre esperant, a la via que fem hi ha una parella que ens diu desde la primera R que si volem ens deixaran passar perque ells van lents, ens ho pensem una mica i al veure que hauriem d’anar darrera de cordades a l’altre via decidim fer aquesta, gran encert, ja que en aquesta via les assegurances t’obliguen a escalar entre elles sense en cap moment ser expo, disfrutem molt de la via, les vistes del poble sota els nostres peus i haber pogut complir un somni per mi imposiple fa uns anys que era escalar a Riglos.

Ressenya: Nosaltres portabem la de la noche del loro, ens ha anat molt bé,la penjo.

ressenya extreta de la noche del loro

ressenya extreta de la noche del loro

Aproximació: Arribem a Riglos i creuem el poble amb vehicle fins que una senyal ens prohibeix el pas, tenim un aparcament gran a la dreta.

Sortim a peu i ens dirigim pels carrerons del bonic poble en direcció a l’esglesia la passem i trobem marques del cami circular que fa la volta als mallos, seguim en direcció a les parets un cop sota les parets anem a buscar el mallo frechín visible desde el aparcament(10 minuts).

Equipament: Equipada en la seva totalitat amb parabolts, les reunions no son rapelables tot i que hi ha alguna a la part d’abaix amb alguna anella.

Material: 13 cintes expres i alguna baga per llaçar un merlet(prescindible).

Orientació: Sud

Descripció de la via:

Veureu que en algun moment la graduació de la ressenya no s’avé amb la descripció dels llargs, però es el que ens ha semblat a nosaltres.

Llarg 1  (30 m, 6a): La via queda a l’esquerra de la sanz, el primer parabolt esta a uns 8 metres de terra però fins allà es fàcil, al lloro avans de xapar el primer parabolt que la roca  esta una mica trencada després bona fins la R, avans d’arrivar a la R tenim el pas més dificil del llarg.

Jo entrant a la R1

Jo entrant a la R1

Llarg 2 (25 m, V+/6a): Sortim recte amunt en tendencia a la dreta, hi ha un moment a mig llarg que trobem un mur difícil i recte no veurem parabolts, aquí anem a l’esquerra gairabé horitzontal i ja veureu alguna xapa que us guiara, més tart torna a la dreta per entrar a la R. Llarg guapo.

Jaume al segon llarg

Jaume al segon llarg

Llarg 3 (25 m, 6a+): Anem serpentejant ara a la dreta ara a l’esquerra i a mig llarg trobem un mur desplomat, amb els parabolts molt propers facilment acerables, un cop passat aquest tram l’entrada a la reunio tampoc es fàcil, sobre romos i nyapes aquest tram tampoc es obligat, allà on hi ha el pas podem acerar.llarg guapo

Jaume al tercer llarg

Jaume al tercer llarg

Jo entrant a R3

Jo entrant a R3

Jo una mica més amunt

Jo una mica més amunt

Llarg 4 (30 m, V+/6a): Surto de la R acerant com un animal, per després fer un dels flanqueig més bonics que recordo, despres recte amun, entrar a la reunio costa, hi ha uns passos fins i obligats, mai expo.llarg bonic.

Jo al principi del quart llarg

Jo al principi del quart llarg

Jaume al quart llarg

Jaume al quart llarg

Llarg 5 (20 m, 6a+): tres primeres xapes un pel desplomat amb bona pressa despres flanqueig a la dreta i entrem a la R, llarg guapo.

Jaume al cinqué llarg

Jaume al cinqué llarg

Llarg 6 (30m, V+): Llarg obligat, molt bonic, aquí en algun moment he llaçat un bolo, anar seguint els parabolts no sempre a la seva vertical, anar serpentejant buscant el camí més facil.

jo al sisé llarg

jo al sisé llarg

Jaume al sisé llarg aquí podeu veure un bolo llaçat

Jaume al sisé llarg aquí podeu veure un bolo llaçat

Llarg 7 (12m 6a): curt però rabios, vertical sobre pressa petita.

Jo al seté llarg

Jo al seté llarg

Llarg 8 (35m 6a+): Llarg clau de la via i el més maco, surto d’un desplom i hem posso sobre l’espero, molt aeri, guapissim, a mig llarg trovo un pas obligat, tinc el parabolt als peus i per arribar al seguent hem queden dos metres, en aquest punt m’atreviria a dir que es 6a, però com que es la primera a Riglos potser es V+, bé, un cop passat el pas que hem fa suar la gota gorda!!! vaig pujant tot inflat de braços ja per terreny ja més facil(V+) fins que arribo a la R, quines sensacions més bones amb el buit als peus, buff!!!! quin llarg, m’ha deixat  amb molt bon regust.

Jo xapant la primera cinta del vuité llarg

Jo xapant la primera cinta del vuité llarg

Jo tres metres més amunt

Jo tres metres més amunt

Jaume arribant a la R8

Jaume arribant a la R8

Llarg 9 (10m , IV): Llarg de tramit per fer el cim, en aquest llarg la roca esta una mica trencada, sortim de la R cap a la dreta per despres seguir l’espero, fem reunio d’una sabina i un parabolt.

Jo sortint de la via

Jo sortint de la via

Descens: Bé, dir que nosaltres ens hem perdut, explicaré com hem baixat per si algu  es perd,sapiga una altre opció del tot no recomanable,jajaja.

Desde el cim del Mallo Frechín baixem en direcció a la paret que veiem davant pujem per aquest tot grimpant i anem a buscar el cim de la bisera, un cop aquí hem anat a l’esquerra a buscar un coll un cop al coll (fites) baixem , de seguida ens desviem a la dreta per uns corriols que semblen més de garrins que de persona, trobem un torrent sec, el seguim fins que quedem tallats per un tallat d’uns 25 metres, decidim fer un rapel d’una sabina  que miraculosament té unes bagues amb un maillon d’algu que també es deuria perdre, ja estem a la base dels Mallos ara anem a buscar el camí entre pedram i vegetació, un cop al camí pasem per davant del mallo pisón i ja som al poble, tot una aventura aquesta baixada que no us recomano. Al lloro si us passa com a nosaltres despres de les fites no anar avall aper una tartera hi ha un penjat d’uns 200 metres al final d’aquesta, ens vam fer un fart d’anar amu nt i avall, jajaja.

Un cop al poble de riglos trobem un amic del Jaume i ens comenta que ells han baixat de la bisera cap a la dreta i ens ha dit que estaba fitat i es força rapida, aquí queda dit, haurem de tornar per fer una altre via i descobrir la baixada bona, sap greu no poguer deixar clar aquest punt ja que es per mi una de les coses importants.

La pastereta cara Oest via funció clorofílica 130mt V

septiembre 4, 2012

M’ha sorpres gratament la via, el més dificil el primer llarg on haurem de autoprotegir-nos els primers metres, tambe m’ha sorpres el fet de que no esta gens sobada, cosa estranya ja que sempre que passaba per la cara Oest hi habien cordades.

Fa unes dos setmanes quedo amb el Jordi de lleida per fer aquesta vieta que tenia a la recamara per feralgun matí caluros com va ser el cas.

Aproximació: Sortim del clot de la monica i seguim corriol amunt per la vall que formen el serrat d’en muntaner i la pastereta quan tenim la cara oest davant en algun moment trobem alguna pujada amb pedra solta per dins del bosquet anem pujant i un cop a la base de la paret anem a la part de la dreta d’aquesta a buscar el diedre caracteristic, el primer bolt es de color vermell i esta a uns deu metres del terra.

Orientació: Oest ( sol a la tarda)

Material: segons ressenya 12 cintes, segons nosaltres semafor d’aliens, el camalot del n. 1 alguna baga per llaçar sabines i unes 14 cintes, la via esta força equipada.

Equipament: equipada amb parabolts la majoria de color vermell, les R amb anelles.

Ressenya: nosaltres portabem la dels escalatroncs i cap problema, http://escalatroncs.files.wordpress.com/2008/10/funciocloro.jpg

ressenya escalatroncs

Descripció de la via:

Llarg 1(35m, V): tot i que es traca d’un diedre obert sortim per la placa de la dreta, llaço un primer arbre  despres poso dos aliens fins aquí els pasos son finets, xapo la primera xapa, continuo amunt, fins que començo a flanquejar a l’esquerra, aquí hi ha una fisura a la dreta on es forma el diedre, poso el camalot de l’1, continuo en diagonal a l’esquerra fins que la rampa desapareix i hi ha un muret vertical amb bona presa(cal veure-la), prou proteguit per dos parabolts que un cop superat arribo a R1.

Jo al primer llarg

Jordi al primer llarg

Llarg 2(IV+, 50m.): surt el Jordi a la dreta de la R en placa per l’esquerra del diedre, amb bones preses tot recte fis a R2 que esta situadasota un diedre tombat.

jordi al segon llarg

Jo sortint del segon llarg

Llarg 3(IV, 45 m):surto en placa per la dreta del diedre i en tendencia a la dreta un cop tomba anem en tendencia a l’esquerra , xapo algun bolt blau cap al final i arribo a la R3.

Jo al tercer llarg

Jordi al tercer llarg

Descens:Es pot rapelar la via, o bé com vam fernosaltres continuar carena amunt ja desencordats, cop a dalt trobem un cami de marques blabes que el seguim a l’esquerra i ens portara de nou al clot de la Mònica.

Portella superior via Laponia 150m. V+,Ae

julio 9, 2012

Via divertida i agradable que recorre majoritariament per placa amb un primer llarg tot extrany i curios on farem servir tota clase de tècniques per tal d’assolir la R1.

Aquest dissabte quedo amb el Jordi de Lleida que fa dies que no escala, i trio una via que feia molt temps que volia fer, havent sentit tot tipus de comentaris a la xarxa i d’amics, a gent que li agradava i a gent que no tant, a nosaltres ens ha agradat força, podent destacar el primer llarg com a molt divers i el tercer precios llarg de placa, i l’ultim tot i no haver fet el que tocava hem anat a buscar un llarg vertical amb fisura amb uns cantos enormes, curt però també fantàstic.

Sembla ser que la via es fa molt, quant estic penjant de la R1 arriba una cordada de tres i una de dos, sort que hem vingut d’hora!!!, a aquets primers els faig d’interpret desde la tercera R ja que jo escolto als de la R1 i a la noia de R2, però entre ells no s’escolten.

Ressenya de la via:

Image

Material: si es vol xapar tot, 17 cintes, amb 15 també passareu, alguna baga sabinera pel quart llarg i si l’ultim llarg sortiu per la dreta com nosaltres necesitareu un camalot del núm 1 , nosaltres no hem utilitzat els estreps, anavem fent amb la fifi, però millor portar 1 estrep.

Orientació: Sudoest(tot i que hem començat molt d’hora al mati, em sembla que si hagues fet sol haguesim passat calor, i que en algun llarg ens hagues tocat el sol).

Equipament: algun clau i molts parabolts del 8 i del 10, les R no tenen anelles.

Aproximació:Aparquem a l’aparcament d’Agulles al coll de can Massana, seguim el cami en direcció al coll de les portelles o el que es el mateix direcció refugi Vicens Barbé, una mica abans d’arribar a l’encaixonat pas entre les dos portelles a ma dreta surt un corriol  fitat descendent que en un moment ens dura sota la portella superior, per arribar a peu de via heu de localitzar un sostret sota d’aquest hi ha la cova on comença la via, si esteu atents tot baixant ja veureu un corriol que s’endinsa dins la vegetacio que us dura a peu de cova, si no un cop sota el sostre entre la malesa tireu amunt com nosaltres, jaja.

Descripció de la via:

Llarg 1:(35m.,V+,Ae) Ens pujem a la placa de l’esquerra i escalem un primer tram amb tecnica de xemeneia tot anant en diagonal a l’esquerra, en un punt toca escalar una mica en tecnica de diedre aqui la roca fa un punt rodo , sortim d’aquest tram tot flanqueixant a l’esquerra on començo a disfrutar del aire sota els peus(no per seguros que n’hi han molts, sino perque a sota no veig roca )despres de dos o tres A0 convinats amb la fifi, surto en lliure en un diedret fisura bonic, un cop arribo al clau de seguit surto del diedre en diagonal a la dreta ja per placa fins a la R.(llarg molt disfruton, amb una mica de tot, tot i que el primer tram del llarg sigui terros i una mica llepat per l’aigua té la seva gracia).

Jordi arribant a R1

Llarg 2:(45m.,V+ò V Ao) surt el Jordi tot escalant en placa, s’esbaralla una bona estona amb el pas de V+ i finalment fa un Ao i amunt a buscar l’espero del següent llarg, passo darrera de segon i tampoc veig com va el pas i  faig Ao.

Jordi a sota del pas clau del segon llarg

Llarg 3:(30m.,V+, Ae) surto per la dreta de la R i escalo una placa preciosa anant una mica  en diagonal a l’esquerra sempre seguint l’esperó fins arribar sota un tram més vertical lleugerament desplomat on torno a fer us de la fifi i els Ao, sortint d’aquest tram veig la R a tres metre,s em costa sortir de la ultima xapa, finalment surto pensant que trencare un canto d’esquerres i anire abaixl, miraculosament la regleta aguanta i surto amb el cul apretat cap a la R ja mes tranquil, jeje.

Jo a la preciosa placa del tercer llarg

Jordi apunt d’entrar a R3

Llarg 4:(30+20m, IV+)Surt el Jordi i empalma aquest amb el següent, ja que aquest  primer es de tramit i guarrillo, surt a la dreta despres recte amunt seguint les traces de la gent llaçant alguna sabina arriba al ultim esperonet i no veu la R de l’esquerra pero si l’espit i els dos parabolts que hi ha recte amunt d’alguna altre via, tira per aquí  posa el camalot núm.1 a la fisura  i llaça una altre sabina arribant al cim on fa reunio de dos parabolts( aquest ultim tram es brutal, sobre grans cantos i vertical.)

Jordi sortin de R 3

Descens:desde la R anem recte en direcció nordest i trobem una instal.lació d’un sol parabolt amb anella i xapa casera inox, llaçant una sabina amb unes bagues reseques. 50 metres en direcció nord o al coll que formen les dos portelles a la seva part més alta, desde on quedem només ens queda caminar abaix pel pas entre les dos portelles i de seguit arribem al camí de la aproximació.

Canalda via Cheroke expres 145m 6b ó V/Ae

febrero 29, 2012

Bonica via en un lloc solitari i un entorn del tot salvatge, pel que diuen diferent a la resta de vies de canalda en quan l’equipament.

Despres de la pillada de l’ultim dia a la via camí d’Alfons Baro a la roca dels collars, ressenya no penjada, proposo de fer aquesta via, que jo tenia pendent de feia dos anys, llaavors ens vam baixar amb el meu cosi Dani de la segona reunio per fret.

Aquest dia erem tres el Jaume, el Jordi i jo, als tres ens va sortir tota la via en lliure, per tant ens va semblar que l’ultim llarg el 6b esta una mica regalat, tot i que s’ha de dir que el 6a+ del tercer llarg, s’ajusta més a la realitat, ja que costa d’aguantar la continuitat del llarg. De la via havia llegit tota mena de comentaris, a mi personalment m’ha agradat molt, la pedra exelent, l’equipament, allà on es dificil es abundant i alla on ja no es tant dificil hi ha menys, porteu cintes llarges sobretot pel primer i tercer llarg, ja que si no us fregara molt, son molt sinuosos, ara quedara anar a provar alguna de les altres vies de canalda quan siguem més valents, jejeje.

Equipament: Bagues, claus i parabolts, les reunions trobarem anelles, la ultima la farem en uns espits d’alguna altre via.

Material: 14 cintes expres i res més, els aliens els vam passejar, si aneu justos de grau pot anar bé un estrep.

Orientació: sud-est.

Ressenya de la via:

Ressenya by indi

 Aproximació: tot i que a la ressenya queda molt clar, l’aproximació la farem de la seguent manera: aném fins a solsona, d’aquí  anem fins a coll de jou i agafem la carretera que surt a l’esquerra en direcció cambrils , estar al cas i el primer camí-pista que creua al carretera agafar-lo a la dreta en pujada, no apte per turismes baixos, fem uns 100 metres i arribem a un diposit cuadrat on deixem el cotxe, ja a peu travessem la pista desde el diposit cap el bosc, on trobarem alguna fita  que enirem seguint tot pujant bosc amunt per corriols fins arribar sota les parets on trobarem unes grans baumes , en aquest punt anem a la dreta i en uns metres ja trobarem la linea de parabolts.(10 minuts)

Descripció de la via:

Llarg 1(6a+, 45m.): sut el Jordi , per passar un primer sostret per la dreta, continuem i trobem un petit resalt facil de superar, per trobar de seguida un altre una mica desplomat i amb pressa justa però curt, un cop a sobre del segon anem recte amunt i sortim amb unes repises una mica terroses la reunio ens quedara a l’esquerra però primer anem a la dreta per la roca per evitar la terra.

Jordi al primer llarg

Llarg 2(6a,25m.):torna a sortir el Jordi, fa un pas fi en una pantxeta nomes sortir de la R, un cop superat va tirant sense problemes en diagonal a la dreta, al final recte on tenim un paset finet i agafem de seguida una corda fixe per salvar un tram molt brut, la corda ja no la deixem fins arribar a la R.

Jordi al segon llarg

Llarg 3(6a+,40m):Surto jo, primer a l’esquerra despres a la dreta i trobo el primer resalt de V+, un cop fet continuo escalant per terreny facil fins arribar un punt molt més dificil, on no pateixes per caure ja que les xapes estan molt seguides, per tant decideixo escalar fins caure, per sorpresa meva hem surt el llarg tot en lliure, arribo a una zona terrosa, un cop aquí vaig a buscar una savina a la dreta on beig que hi ha una baga, i d’aquí recte amunt tot fent tracció d’uns boixos fins arribar euforic a la R.

Jo al mur final del tercer llarg

Llarg 4 (6b, 35 m.):Surt el Jaume, un primer tram d’uns quatre metres vertical i amb les presses justes per continuar facil, fins un resalt per entrar dins una coveta una mica estrany de fer, continuem recte amunt a atacar un altre muret i d’aqui sortim a un terreny ja molt planer on el Jaume munta reunio en algun arbust solit, despres veiem que mes amunt hi ha una R d’espits, tot seguint el pas a la terra de altres cordades(10 m. de herva i terra, aquesta reunio la trobem en una mica de morret que fa la roca).

Jaume al mur de 6b de l'ultim llarg

Els tres satisfets al cim

Descens: Tot i que podem baixar rapelant, nosaltres preferim baixar a peu, un cop a la reunio d’espits anem a la dreta i tot seguint el pas de cordades en algun punt seguirem una vira de roca a la dreta per entrar dins el bos, tot fent el senglar sortim en una zona menys tupida i anem seguint fites escases i un corriol difuminat, fins sortir en un clar, en aquest punt buscar unes fites que ens durant a un corriol molt marcat ja en baixada que desenboca a la pista que passa per sota de les parets, seguir-la fins al cotxe.(25 minuts)

Conclusió:Una linea molt ben trovada, ens ha agradat molt tot i que ens hem quedat amb ganes d’escalar una mica més, si la via tingues dos llargs més seria un 10.

 

 

Montroig, Pala del coll, La dama de los vientos, 7a, V/Ae, 80 m.

enero 26, 2012

Primera pressa de contacte per mi al montroig, deixant-me molt bon regust, una via que ho té tot, diedre, placa, xemeneia i artifo, i un gran ambient de paret, amb un pati impresionant.

Ressenya de la via: la podeu trobar a la noche del loro,es la que deixo aquí

ressenya by Luichy

Aproximació:

Li he demanat al Jaume que hem fes la descripció de l’aproximació, ja que es de Lleida i coneix bé la zona,  i us la penjo tal qual l’ha fet ell:

Per anar a la serra del Montroig, a la Noguera, cal que prenem punt de refèrencia la ciutat de Balaguer; a partir d’aquí tenim dos opcions: la primera(més bonica per fer turisme) és creuar Balaguer, i agafar la carretera LV-9047 en direcció Àger fins el monastir de les avellanes; entrar al monestir i seguir recte per un camí asfaltat que ens durà fins a Vilanova de la sal).

Desde Vilanova de la sal, creuem el poblet i agafem al final del poble la pista a la dreta amb l’indicador de l’ermita de Montalegre. Seguim la pista durant 5 quilometres, seguintels indicadors de Montalegre, fins un gran revolt a esquerres on podem aparcar.(podem seguir tota la pista per sota la Pala Alta de Montroig , però la pista esta molt feta pols i amb desprendiments. Si seguim a peu, igualment travessem per sota de la pala alta fins al coll de Porta, explanada on ja tenim les vistes del Pirineu. Del coll de porta (panell indicador)nomes cal seguir uns cinc minuts a peu fins a la Pala del Coll dePorta, girar el primer esperó i ja tindrem visible la zona de paret vermella i el gran diedre del primer llarg, just a sobre d’uns blocs grans despresos on podem fer una migdiada com va fer el Miquel. És impossible no trobar la vi, ja que a peu del primer llarg hi  ha una placa metàl.lica “made in Juanillo” amb l’inscripció LA DAMA DE LOS VIENTOS.

Equipament: reequipada amb parabolts del 10 ales tirades i del 12 a les reunions, tot i que a lapart de dalt encara trobem algun parabolt amb cancamo antic.

Material: Unes 15 cintes els estreps si no fem 7a i res més, la via esta equipada.

Orientació: Sud

Descripcio de la via:

Nomes sortir el Jaume ja ha organitzat qui fara cada llarg ja que ell es el segon cop que fa la via, el Gerard fara el primer llarg, el Jaume el segon i jo el tercer i el quart, jo volia fer el primer però al oferirme els dos ultims no hem queixo i acepto.

Llarg 1(25 m. 6b+ ó V/Ao):Seguir el gran diedre i sortir al final d’aquest per la dreta, bonic i molt estetic.

Gerard al precios primer llarg

Llarg 2(15 m. 6a+ ó V/Ao):Flanqueig a la dreta quan fem el canvi de paret recte amunt fins la coveta on es trova la reunio.

Jaume al segon llarg

Jo sortint del segon llarg

Llarg 3(20m 7a ó V/Ae): Pels nyiclis com jo que no faig 7a,  Ae nomes sortir fins que entrem a la xemeneia un cop sortim d’aquesta anar a la placa de la dreta on trobem  la reunio.

jo al inici del variat llarg 3

Gerard a mig llarg 3 iniciant la xemeneia

Llarg 4(20m V):anar seguint sinuosament els parabolts per la placa, els passos ens sortiran si no volem anar recte a la linea dels parabolts.

els tres al cim ben satisfets

Descens: un cop all cim anem a l’oest, ja trobem un corriol que ens porta a la pista d’accès.

Ager, Cap del ras, Espero Badalona, 6b/Ae(V+ obligat)

noviembre 24, 2011

Una altre per a la col.lecció al cap del ras, bonica via que transcorre principalment en placa, també trobarem fisures, diedres i inclús un petit sostret, totalment equipada amb espits, on per fer-la nomès ens caldran cintes exprès.

Orientació:Sud

Equipament:Espits, les reunions NO son rapelables.

Material: 20 cintes expres, nosaltres portabem els aliens i els hem passejat, tot i que s’ha de dir que als llocs on es facil allargen les assegurances, i hi entraria alguna peça.

Ressenya: Deixo la del luichy, a nosaltres ens ha anat bé.

ressenya by luichy

Aproximació:Com totes les vies de cap del ras, un cop al poble d’Ager hem d’anar a buscar un camí asfaltat que passa per davant del cementiri continuem aquesta pista asfaltada fins arribar a un trencall  (camí de terra) a ma dreta en direcció Colobo que agafem de seguida es bifurca anem a l’esquerra deixant el desviament en direcció al refugi, ens hem d’anar fixant en les parets, i localitzar la via desde baix, un cop sapiguem per on passa, agafar una de les moltes canals tartera de pujada, un cop a peu de paret, hem de buscar un arbre gros darrera d’aquest ja veurem un bombet amb espits, aquí comença la via.

Introducció:Aquet dia,  habia quedat amb el Jordi , i s’hi afegeixen també, la Eva, el Miguel Angel i el Juan, fem festa major a l’esperó Badalona, tot són riures i espectacle, esperem que tornem a coincidir un altre cop que m’ho vaig passar molt bé.

Descripció de la via:

Llarg 1:(50 mts, primera part Ae/V+, segona part 6a o A0) passem el sostret amb Ae facil i anem pujant per una placa amb mobiments tècniquillos agafant-nos moltes vegades de presses romes, arribem a una reunio intermitja ens la saltem i continuem per un diedre situat a l’esquerra que escalem en placa , l’inici d’aquest diedre es troba una mica trencat, i es un pel més dificil que el primer tram, posible fer A0, al final del diedre xapem una sabina amb vaga incorporada i anem en horitzontal a la dreta a buscar la reunio que es troba sota un bonic diedre.

Jordi al primer llarg passada la R intermitja

Llarg 2:(40m. IV+): Llarg disfruton i bonic, amb un pas de sortida algo més dificil del que marca i disfrute de fisura diedre fins al final que haurem de flanquejar a la dreta per entrar a la R2 situada en una placa.

jo al segon llarg

Jordi al segon llarg

Juan i Miguel Angel a R2

Llarg 3:(50 m. 6b ó V+/Ao): llarg molt mantingut, la Eva gairabé s’el treu en lliure, només pilla una xapa,el jordi i  jo ens hem arrossegat una mica més je je, jo quan surto agafo una pressa tacada de magnesi que ha agafat la Eva i jajaja!!! de seguida faig un canvi per la pressa de colors que tinc als morros, i segueixo en Ao fins que trobo alguna pressa més humana, es un llarg on en algun punt el trovem trencat però només en algun punt, la resta es molt bo un disfrute, al final del llarg trobem un jardi, que tirarem rectes i aixi arribarem a la R situada sota el sostret que haurem d’atacar al proper llarg.

Jordi iniciant el tercer llargJordi, Eva i Miguel Angel a R3 sota el sostret

 

Llarg 4:(20m Ae/IV+): Arribo a sota el sostre i hem trovo a la Eva el Juan,el Miguel Angel i el Jordi allà, al Miguel Angel no li ha sortit es veu que no es el seu fort l’artificial, s’hi possa el Juan i surt de seguida, la Eva i el Miguel Angel pujen al seu darrera, els hi demano que hem deixin al cinta de sortida que es veu que el Miguel Angel no podia possar, surto en lliure per una placa tombada, caço una cinta que també han deixat, xapo i a la sortida del sostre ho provo a veure si hem surt sense xapar la cinta, i siii!!!!  hem surt, hagues pogut passar sense, la part més dificil es sortir de l’artifo en lliure, haurem de pujar fins l’ultim graó amb el peu esquerre per possar el dret a la roca i amb equilibri possar-nos sobre la roca, despres acabem de pujar grimpant i ja som a una feixa que ens porta a la R.

Juan al quart llarg acavant la feinaJordi sortint del quart llarg

 

Llarg 5(50m, 6a ó V+/A0) Llarg molt bonic amb roca molt bona de mobiments molt tècnics principalment en placa, gairabé a dal de tot del llarg trobarem un resalt que les assegurances van rectes i si ens l’agafem per una fisura de la dreta ample pujarem millor, despres tenim algun passet finet i arribem a una feixa la travessem i arribem a la R, llarg molt mantingut.

Jordi, Juan i Eva al quart llarg

Llarg 6😦 50 m V, Ae) Llarg molt discontinu, hervos i lleig i a sobre hem toca a mi, jajaja, surto en una placa curta d’uns deu metres si es que arriva, amb mobiments francs en placa  per de seguida agafar una laja on faig servir la tècnica de babaresa, molt bonic, el millor del llarg, despres surto en una feixa, gairabe caminant  arribo a una R que xapo i hem salto per escalar un altre placa curta de roca  i torno a sortir a una altre feixa, per escalar l’ultim tram on hem trovo altre cop amb els tres no dupto de treure els estreps ja que les cordes pessen molt pels ziga-zagues que fa el llarg(mile l0altre cordada, jajaja tot son riures, es veu que la Eva tampoc se li dona bé l’artifo i ha improvitzat R a la ultima placa, torna a pujar el juan i darrera ells i jo al darrera i amb dos pasos d’Ae hem planto a sobre de la placa llisa  i escalo l’ultim tram de placa  tivant les cordes per poder tirar amunt, ja que rocen molt per no haver muntat la R interm itja, arribo a la R,i darrera meu puja el Jordi que sembla ser que amb tant follon ja estava congelat d’esperar, jajaja.

Foto de cordada a dalt del cim

Descens : Anem a l’est , a la dreta, continuem anant sempre pel fil de la paret, trobem alguna fita, que seguirem en algun moment girem a la dreta i baixem per una feixa que sembla que estigui excavada a la paret,m,es endavant anem a parar en una paret que hem de desgrimpar uns 2 metres, a partir d’aquí desemboquem a una de les tarteres de la paret i avall fins trobar una pista forestal que seguirem a l’Oest a la dreta per anar fins al cotxe.

Narieda sud, via postres de music, V+ obligat 615 metres

noviembre 22, 2011

Segons diuen la millor de la sud de la narieda, jo es la meva primera a la cara sud, molt obligada, amb distancies importants entre assegurances on podrem completar l’equipament en alguns llargs però amb altres haurem de passar amb el que hi ha que no es molt, la roca es bonisima i no es gens herbosa tot i que en alguna foto sembli que ho es, el llarg clau per mi es el 10 on hi ha una placa d’adherencia, amb alejes importants sense possibilitat de protegir més del que hi ha possat.

Aproximació: Sortim de Coll de Nargó en direcció a Andorra  i el primer trencall a la dreta que creua el riu, l’agafem, un cop passat el pont girem a la dreta continuem recte direcció Alinya  i de seguida trobem un trencall a l’esquerra amb un retól que hi possa Canelles l’agafem i al cap d’uns 300 metres aproximadament aparquem al costat de la carretera, a l’esquerra, en  una explanada d’herba, ara ja a peu, veureu que en aquest punt hi ha una pista en baixada que passa per la dreta d’un hort i baixa cap al riu, l’agafem i baixem fins el riu creuant-lo i anem a l’esquerra fins que arribem a un mas en runes, un cop al mas anem a la dreta per una carena, direcció la paret,seguim caminant per  uns prats que creuem amb tendència a la dreta tot seguin alguna fita fins a trobar una petita vall que anem remuntant. Anem pujant per la canal  i en forta pujada arribem al peu de via.
 
Material: nosaltres hem fet servir joc d’aliens i friends fins al 3 de camalot algun tascó i moltes bagues per llaçarponts de roca i arbustos, i 12 cintes expres.
 
Equipament:  semiequipada amb alegria amb claus ,espits i parabolts.
 
Orientació: sud
 
Ressenya de la via: extreta de la noche del loro, es la que portabem nosaltres.

By Luichy

Descripció de la via:
 
Llarg 1: 45 m. V+, veiem un xapa desde el terra lluny, aquesta es la segona assegurança pujar per la rampa una mica per l’esquerra i trovarem un clau, continuem xapem la xapa  i entrem en un diedret tècnic a protegir, hi entra de tot, un cop sortim d’ell anem amunt per de seguida anar a l’esquerra on trobem uns passets de travessa a l’esquerra dificils però ben protegits, tot i que les assegurances no son aprop, despres anar recte i trobem la R.

Jaume al llarg 1

 
Llarg 2: 55m. V+, sortim de la R per una fisura diedre,en babaresa per posar-nos a sobre d’una llastra, i despres vaig seguin una llastreta guapissima on posso dos aliens  llavors arribo a un altre diedre protegit amb tres claus molt seguits, un cop a sobre d’aquest he de fer algun pas de decició en tendencia a la dreta , els claus son ja a 5 metres i no puc possar res fins que arribo a una pressa bona de ma dreta  on posso un alien per protegirme el pas , aquí hem començo a adonar del percal on m’he possat, continuo amunt, ara en tendencia a l’esquerra on veig una xapa, arribo a ella i hem quedo clavat, ara si queestic pillant!!!, despres de perdre el temps m’adonoque he de flanquejar a l’esquerra just en aquesta xapa per despresanar amunt a buscarun espit, un cop surto de l’espit he de sortir molt concentrat sobre petites presses de mans i de peus sense poder parar a possar res, despres d’uns metres verticals arribo a un arbre aquírespiro, buff!!! a tope, jajaja, continuo a l’esquerra ja més tranquil però les cordes pessen!!! , segueixo en tendencia a l’esquerra, hem trobo amb un parabolt i despres posso el friend més gros i aixi arribo a la reunio situada a la part més alta i de la roca.

Jo a l'inici del segon llarg

Jaume arribant a la R2

 
Llarg 3: 55 m. V, per arribar al llarg sortim de la reunio a l’esquerra en baixada cap el bosc, estar pendents de veure la placa llisa, on trovarem un bolt i un pont de roca a equipar, per fer la R2 bis, a partir d’aquí anem seguint amunt seguint els bolts força separats per una placa que comença molt facil però que es va possant dreta en algun punt el Jaume possa l’alien vermell.

Jaume al tercer llarg

 
 
Llarg 4: 45 m. IV+, no hi ha moltes assegurances però es protegeix be,  es una placa molt bonica amb cantell que es deixa fer molt bé, al mig del llarg trobem una llastra solida molt bonica d’escalar.

jo al quart llargJaume al final del quart llarg

 
 
Llarg 5: 50 m. V. surt el Jaume, la primera assegurança esta lluny i l’altre encara més, factor 2 assegurat, hi han uns passets que no son facils per xapar la primera assegurança, despres d’aquesta continua tieso i no facil, el Jaume possa un tasco entre la primera i segona assegurança un cop xapa la segona la cosa es suavitza i per terreny ja més facil arriba a la R.

Jaume al llarg 5

 
 
Llarg 6: 50 m. III+, surto per terreny facil a buscar la xapa que vec auns 15 metres uncop xapada recte amunt travesso un petit jardi i veig un altre parabolt, avans d’arrivar posso un alien por si aca i continuo amun en tendencia a la dreta on faig reunio.

Jo al sisé llarg

 
Llarg 7:50 m. III+: surt el Jaume per terreny facil nrecte amunt fins a la R dos parabolts ens marquen el camí.
 

Jaume al seté llarg

 
Llarg 8: 45 m. IV, surto en direcció a una sabina a 10 metres de la R la llaço i vaig en tendencia a la dreta per després anar recte amunt tot seguint un esperó, sortim d’aquest a la dreta passant en flanqueig horitzontal per sobre una gran sabina arribant a una gran terrassa on trobem la R 8.

Jo al vuitè llarg

 
Llarg 9: 50m.III, surt el Jaume va a la dreta per despres seguir un diedre tombat una mica brut i podrit un cop a sobre pujem unes pendent d’herba fins arribar a la R 9.
 

Jaume al nové llarg

Llarg 10: 50 m.V+, surto jo començo a pujar en tendencia a l’esquerra quan la cossa es comença a possar tiessa començo a vibrar buff, ara hem patina un peu, ara començo amb la moto, ho passo fatal l’adherencia no es el meu fort i a sobre les assegurances no ajuden, he de demanar al Jaume que hem baixi i acabi ell el llarg, hem sento fatal, el Jaume fa el llarg en un moment continua desde el parabol d’on m’ha despenjat va a caçar una sabina a la dreta que llaça i continua a l’esquerra on hi ha un altre bolt despres xapa l’ultim i directe a la R, quan pujo de segon flipo amb el llarg que s’ha currat, es hiper llis, hem costa de pujar fins i tot de segon suposso que ja anava amb el cap fatal, tant malament que quan arribo a la R li dic al Jaume que continui ell els dos llargs que queden que el meu cap ja no hi es.

jo iniciant el llarg on hem baixo

 

Jo al final del desé llarg

Llarg 11: 45 m.V, surt el Jaume amb factor dos altre cop, fa uns passets finets fins possar-se a sobre  d’una sabina seca llaçant-la un cop pujat de peus a sobre d’aquesta i després ja més facil xapa un bolt i recte amunt fins arribar ala R.

Jaume a l'oncé llarg

 
Llarg 12:55 m. V, surt el Jaume per terreny facil fins que comença a possar-se dret, la part més dificil d’aquest llarg es dalt de tot on un cop xapat un clau  situat en una fisura horitzontal haurem de possar-nos a sobre per la seva dreta , aquí prohivit caure,hi ha una repissa on ens trencariem els tormells i no hi ha cap punut on poguem possar res més, a dalt de tot hem trovo amb el Jauem que m’espera amb cara de satisfacció,no m’extranya, via molt bona, però haurem de donar la talla per fer-la.

Jaume gairabe no es veu al dotzé llarg

 

foto de cim els dos contents

Descens: Sortint de la via  anar a la dreta(est) fins un primer coll, el passem i anem a buscar un segon coll no tant marcat, atencio aquí!!! no continueu carena amunt es facil despistar-se, trobareu unes fites de pedra que tiren avall on comencem a baixar cap a la dreta fins arribar a la canal de l’aproximació, uns metres per sota el peu de via, a partir d’aquí desfarem el camí de l’aproximació.

El peladet oriental, via Dos birres i unes braves V+, A1 175 m.

octubre 10, 2011

Primera experiencia a Rubies i no la ultima, escalada per disfrutar i amb les assegurances allà on calen, exceptuant el primer llarg tots els altres són molt bons, amb un calcari bonisim, roca aspre i bons cantells.

Orientació: Sud-oest

Equipament: Semiequipada amb espits, claus i parabolts.

Material: Aliens fins el vermell i friends mitjans, i unes dotze cintes.

Ressenya de la via:

Aquest dia en portavem dos la dels aperturistes “Kutrescaladors” i la del “Romantic guerrer”, les dos son bones, les dels Kutres va be per situar-se amb la foto i l’altre esta molt ben feta amb els punts de seguro marcats. Us deixo els dos enllaços i la ressenya dels aperturistes.

http://3.bp.blogspot.com/_5gnpFumvlQM/S_-Qfy127zI/AAAAAAAAHr8/XzSp5T4paic/s1600/Dos+Birres+i+unes+braves+definitiva.redimensionada.jpg

http://2.bp.blogspot.com/-SDtKcSb5jhw/TV7GLTcD4YI/AAAAAAAAALs/71UkpIED8AE/s1600/Dos+Birres+i+unes+Braves.jpg

Ressenya Kutrescaladors

Aproximació: Anirem fins a Vilanova de Meià, ara pujant cap a la Roca dels Arcs, trobem un desviament a mà esquerra, seguim la pista fins al poble abandonat de Rubies on deixem el cotxe. Seguim el corriol que ens porta cap a la portella blanca, arribant a l’alçada de peu de paret una fita ens marca camí cap a l’esquerra, la via s’inicia passades unes grans plaques compactes, a l’esquerra d’un gran bloc-nevera, fita a peu de via i spit visible.(35 minuts).

Aproximació i descens aproximat

Descripció de la via:

Llarg 1(35m, IV+): Sortim a buscar un espit escalant el diedret que forma un gran bloc amb la paret caminem per una repisa herbosa i a l’alçada d’una sabina pujem recte amunt a buscar un clau, d’aquí anem a buscar un arbre que passem per sobre per flanquejar a l’esquerra on trobem la R, d’un parabolt i un clau casolà.

jo a l'inici de via

Llarg 2(35m,V+): anem a buscar la placa del davant passant per un primer tram de roca no molt bona, per de seguida agafar una placa de roca molt bona on trobarem els passos més obligats de tota la via, la reunio es troba 2 metres per sobre un arbre, bona placa.

Jaume a l'inici del segon llarg

Llarg 3(40m, V+): anem a sota el sostre que veiem entrant per la dreta i sortint per l’esquerra amb uns passos força macos, un cop a sobre continuem recte en tendencia a la dreta per quan xapat un parabolt anirem horitzontalment a la dreta.

Jordi al tercer llarg

Llarg 4(30 m, V): Sortim a la dreta fins a situar-nos a sota del diedre, molt bonic, un cop a sobre d’aquest anem una mica a l’esquerra i un cop xapat l’ultim bolt recte amunt.

jo al quart llarg

Llarg 5(35 m,6b ó V+ A1): Anem en direcció a la fissura on trobem les dificultats més grans de la via en lliure, un cop sortim de la fisura anem en tendencia a la dreta on trobem unes megabusties i arribem a la R i al cim.(si no voleu fer l’A1, jo ho he provat de segon i només en Ae deu de sortir un pas de 6a).

Jaume jugant amb els estreps al cinqué llarg

Els tres al cim esperant als companys que feien la NINO NINO, i decidint la proxima via

Descens: Un cop a dalt del cim anem a l’est(a la dreta tal com sortim de la via) a buscar el cami de la portella blanca, un cop a la portella trobem un pal indicador, agafem en direcció Rubies.

Observacions personals: aquell dia varem fer dos vies una aquesta, que enhorabona llorens per la via, i una altre molt bona també que es diu Bernatac.Vull tornar a la zona no havia estat mai i la veritat es que enamora, lloc molt solitari i salvatge.

Roc de benavent via Chiricahua roc 190 m. 6c ó V+/Ae

septiembre 20, 2011

LLoc tranquil i solitari tot i el soroll de la carretera, una altre d’en Joan Vidal, on ens haurem de fixar molt bé amb el peus ja que de mans enirem una mica justets, via de sis llargs molt rapida gracies a equipament, tota rapelable tot i que surt més a conta baixar caminant, a destacar el bonic primer llarg i la original R 4, cal anar al lloro amb algun bolo mobil però en general la roca es bona.

Ressenya de la via:

Hi volten varies per la xarxa, tant la del luichy com la d’en Joan vidal son bones, si voleu saber els graus en lliure millor la del Luichy, aquí us deixo la del operturista i la foto amb les R i els llarg resseguits i els graus orientatius que ens han semblat a nosaltres.

Resenya by Indi

Resenya by Mikimiau

 
Orientació: Oest, hombra fins les 14:00
 
Equipament: Parabolts.
 
Material: 15 cintes expres, res més, l’estrep no l’hem tret si aneu justets millor portar-lo, i no cal posar res més d’assegurança.
 
Aproximació: entrem al poble de benabent en direcció al cementiri per una pista asfaltada que de seguida deixem just per sota el cementiri passa una pista en més o menys bon estat de terra i pedra, l’agafem i continuem planejant fem alguna pujadeta i alguna baixada i quan tinguem uns camps a la vista a peu de camí en algun dels parkings petits deixem el cotxe, Hem de veure la paret desde aquí, i fixarse en l’agulla caracteristica, haurem d’anar en direcció aquesta travessant dos camps per despres entrar en un petit bosquet, la via comença a l’esquerra d’una gran entosta, ja veurem els parabolts força nous.
 
Descripció de la via:
 
Llarg 1, 6a 35 m: Surto jo, vaig fent al principi una mica tens però en breu hem relaxo al veure que les assegurances estan al meu gust, je je,, aquest llarg no el faig net a mig llarg faig alun que altre Ao, en un punt on es posa una mica desplomat. Es tracta de seguir la fisura diedre que forma l’entosta amb la paret, amb algun pas de finura i algun altre d’atletic , un cop a sobre l’entosta continuem recte amunt i a 6 metres trobem la R.
 

Jo al primer llarg

Josep arribant a la R1

Llarg 2, V+ Ao 35 m: Surt el Josep i ho prova en lliure i arriba bé fins un punt on despres de provar-ho varies vegades i sentir-lo renegar que no hi ha ni mans ni peus decideix fer un Ao i continua fins dalt, en lliure deu sortir sobre el 6c.

Josep al pas clau del segon llarg

Jo arribant a R2

 
Llarg 3, V+ Ao 25 m: Surto jo, intento el pas en lliure, i al veure que no hem surt de seguida hem rendeixo, i faig un Ao per continuar amb una placa foreça aca amb bolos de totes les mides i colors vaig flanquejant a l’esquerra i despres segueixo recte pertornar a anar a la dreta on hem trobo amb una pantxeta on sense pensarm-ho gaire faig dos Ao estirant-me molt, i continuo uns metres facils fins arribar a la R.
 

Jo al tercer llarg

Josep arribant a la R3

 
Llarg 4, V+ Ao 35 m: Surt el Josep i només sortir se li arranca un bolo i queda penjant de les cordes, torna a sortir fa un Ao i continua amb placa tombada amb no gaire presa, i la que hi ha una mica trencada, continua amunt per una placa plena de liquens, anant a buscar una gran cova per la seva dreta, a l’esquerra hi ha la reunio on arribem caminant una mica ajaguts.

Josep al quart llarg

Jo arribant a la R4 curiosa

Josep com a casa seva a la R4

 
Llarg 5, V+ Ao 30 metres: Surto de la cova despres de fer-nos un munt de fotos i nomes sortir ja faig un Ao, tot i que en lliure no deu de ser més de 6a, però no dona gaire confiança la roca esta força trencada, el llarg en si es lleig i brut, no m’adono i quan surto dels parabols més seguits baig massa recte en direcció a una sabina un cop soc allà miro i beig el parabolt a dos metres a la dreta, no hem queda més remei que flanquejar i continuo per una placa tombada en direcció a unes cordes fixes que hi ha perque el terreny es brut de terra, a la dreta veig la reunio.

Jo iniciant el cinque llarg

Josep arribant a la R5

 
Llarg 6 V+ Ao: Surt el Josep fent Ao per despres anar en lliure en tendencia a la dreta, fins a trobar una baumeta que pasem per sobre de dreta a esquerra on trobarem la ultima reunio.

Josep a l'inici de l'ultim llarg

Jo sortint de la via

Foto de mestre i alumne dalt del cim

 
Descens: Tot i que tota la via es rapelable, es molt millor baixar caminant, per fer-ho un cop sortim de la via enirem al Sud(sortit de la paret a la dreta), caminem mig quilometre + o -,passarem primer per corriols per sobre de la paret  i despres per una pista però sempre seguir el fil de la paret fins que desde dalt veurem unes cadenes molt brillants, seguim les cadenes quan aquestes s’acaben trobem cordes i finalment baixem per dins del bosc caminant amb una mica de intuicio, sortim a un camp i continuem en direcció nord mig kilometre fins trobar els camps poer on hem fet l’aproximació.
 
Observacions personals: El millor d’avui per descomptat la companyia, ja que el Josep es la persona que va fer que a mi m’agrades l’escalada, va ser ell qui hem va iniciar, i li tinc molt de carinyo, sense mariconades!!!,  i desprès el paissatge ferestec i solitari i les vistes amplies a bona part de catalunya i a l’estranger, amb un voltor que ens ha acompanyat tota l’escalada, primer per sobre nostre i despres per sota, la via té trams molt bonics i trams que no, la sensació ha estat bona, per ultim felicitar al seu aperturista.
Pdt. en quant als graus jo he possat els que he cregut que tenia la via.