Montroig, Pala del coll, La dama de los vientos, 7a, V/Ae, 80 m.

Primera pressa de contacte per mi al montroig, deixant-me molt bon regust, una via que ho té tot, diedre, placa, xemeneia i artifo, i un gran ambient de paret, amb un pati impresionant.

Ressenya de la via: la podeu trobar a la noche del loro,es la que deixo aquí

ressenya by Luichy

Aproximació:

Li he demanat al Jaume que hem fes la descripció de l’aproximació, ja que es de Lleida i coneix bé la zona,  i us la penjo tal qual l’ha fet ell:

Per anar a la serra del Montroig, a la Noguera, cal que prenem punt de refèrencia la ciutat de Balaguer; a partir d’aquí tenim dos opcions: la primera(més bonica per fer turisme) és creuar Balaguer, i agafar la carretera LV-9047 en direcció Àger fins el monastir de les avellanes; entrar al monestir i seguir recte per un camí asfaltat que ens durà fins a Vilanova de la sal).

Desde Vilanova de la sal, creuem el poblet i agafem al final del poble la pista a la dreta amb l’indicador de l’ermita de Montalegre. Seguim la pista durant 5 quilometres, seguintels indicadors de Montalegre, fins un gran revolt a esquerres on podem aparcar.(podem seguir tota la pista per sota la Pala Alta de Montroig , però la pista esta molt feta pols i amb desprendiments. Si seguim a peu, igualment travessem per sota de la pala alta fins al coll de Porta, explanada on ja tenim les vistes del Pirineu. Del coll de porta (panell indicador)nomes cal seguir uns cinc minuts a peu fins a la Pala del Coll dePorta, girar el primer esperó i ja tindrem visible la zona de paret vermella i el gran diedre del primer llarg, just a sobre d’uns blocs grans despresos on podem fer una migdiada com va fer el Miquel. És impossible no trobar la vi, ja que a peu del primer llarg hi  ha una placa metàl.lica «made in Juanillo» amb l’inscripció LA DAMA DE LOS VIENTOS.

Equipament: reequipada amb parabolts del 10 ales tirades i del 12 a les reunions, tot i que a lapart de dalt encara trobem algun parabolt amb cancamo antic.

Material: Unes 15 cintes els estreps si no fem 7a i res més, la via esta equipada.

Orientació: Sud

Descripcio de la via:

Nomes sortir el Jaume ja ha organitzat qui fara cada llarg ja que ell es el segon cop que fa la via, el Gerard fara el primer llarg, el Jaume el segon i jo el tercer i el quart, jo volia fer el primer però al oferirme els dos ultims no hem queixo i acepto.

Llarg 1(25 m. 6b+ ó V/Ao):Seguir el gran diedre i sortir al final d’aquest per la dreta, bonic i molt estetic.

Gerard al precios primer llarg

Llarg 2(15 m. 6a+ ó V/Ao):Flanqueig a la dreta quan fem el canvi de paret recte amunt fins la coveta on es trova la reunio.

Jaume al segon llarg

Jo sortint del segon llarg

Llarg 3(20m 7a ó V/Ae): Pels nyiclis com jo que no faig 7a,  Ae nomes sortir fins que entrem a la xemeneia un cop sortim d’aquesta anar a la placa de la dreta on trobem  la reunio.

jo al inici del variat llarg 3

Gerard a mig llarg 3 iniciant la xemeneia

Llarg 4(20m V):anar seguint sinuosament els parabolts per la placa, els passos ens sortiran si no volem anar recte a la linea dels parabolts.

els tres al cim ben satisfets

Descens: un cop all cim anem a l’oest, ja trobem un corriol que ens porta a la pista d’accès.

Etiquetas: , , , ,

4 respuestas to “Montroig, Pala del coll, La dama de los vientos, 7a, V/Ae, 80 m.”

  1. GeRaRd Says:

    Molt bona ressenya Miquel! Es una vía
    increíble, la veritat es que va ser genial, lo que s’ens va quedar curta, una vía com aquesta tindría que tenir més metres!!! Havere si ens fa bon temps i podem fer algo aviat!!!! Ens veiem a la pròxima vía!!!! Salut!!

  2. JOAN ASIN Says:

    Enhorabona Miquel, és una via curta però intensa i variada una petita joia del Montroig.

    • mikimiau Says:

      Gerard, fantastica via i companyia, haviat tornara a fer bon temps i podrem escalar molt, jaja.
      Joan Asín, graciess la veritat es que hem va deixar molt bont regust , i ganes de tornar a la zona.
      Jaumegrimp, la via val molt la pena, aveure aquest temps que fins ara no feia hivern.

  3. Jaumegrimp Says:

    Ei Miquel, molt maca aquesta via! me l’apunto per quan l’anticicló torni a apretar.

Deja un comentario