Primera pressa de contacte per mi al montroig, deixant-me molt bon regust, una via que ho té tot, diedre, placa, xemeneia i artifo, i un gran ambient de paret, amb un pati impresionant.
Ressenya de la via: la podeu trobar a la noche del loro,es la que deixo aquí
Aproximació:
Li he demanat al Jaume que hem fes la descripció de l’aproximació, ja que es de Lleida i coneix bé la zona, i us la penjo tal qual l’ha fet ell:
Per anar a la serra del Montroig, a la Noguera, cal que prenem punt de refèrencia la ciutat de Balaguer; a partir d’aquí tenim dos opcions: la primera(més bonica per fer turisme) és creuar Balaguer, i agafar la carretera LV-9047 en direcció Àger fins el monastir de les avellanes; entrar al monestir i seguir recte per un camí asfaltat que ens durà fins a Vilanova de la sal).
Desde Vilanova de la sal, creuem el poblet i agafem al final del poble la pista a la dreta amb l’indicador de l’ermita de Montalegre. Seguim la pista durant 5 quilometres, seguintels indicadors de Montalegre, fins un gran revolt a esquerres on podem aparcar.(podem seguir tota la pista per sota la Pala Alta de Montroig , però la pista esta molt feta pols i amb desprendiments. Si seguim a peu, igualment travessem per sota de la pala alta fins al coll de Porta, explanada on ja tenim les vistes del Pirineu. Del coll de porta (panell indicador)nomes cal seguir uns cinc minuts a peu fins a la Pala del Coll dePorta, girar el primer esperó i ja tindrem visible la zona de paret vermella i el gran diedre del primer llarg, just a sobre d’uns blocs grans despresos on podem fer una migdiada com va fer el Miquel. És impossible no trobar la vi, ja que a peu del primer llarg hi ha una placa metàl.lica «made in Juanillo» amb l’inscripció LA DAMA DE LOS VIENTOS.
Equipament: reequipada amb parabolts del 10 ales tirades i del 12 a les reunions, tot i que a lapart de dalt encara trobem algun parabolt amb cancamo antic.
Material: Unes 15 cintes els estreps si no fem 7a i res més, la via esta equipada.
Orientació: Sud
Descripcio de la via:
Nomes sortir el Jaume ja ha organitzat qui fara cada llarg ja que ell es el segon cop que fa la via, el Gerard fara el primer llarg, el Jaume el segon i jo el tercer i el quart, jo volia fer el primer però al oferirme els dos ultims no hem queixo i acepto.
Llarg 1(25 m. 6b+ ó V/Ao):Seguir el gran diedre i sortir al final d’aquest per la dreta, bonic i molt estetic.
Llarg 2(15 m. 6a+ ó V/Ao):Flanqueig a la dreta quan fem el canvi de paret recte amunt fins la coveta on es trova la reunio.
Llarg 3(20m 7a ó V/Ae): Pels nyiclis com jo que no faig 7a, Ae nomes sortir fins que entrem a la xemeneia un cop sortim d’aquesta anar a la placa de la dreta on trobem la reunio.
Llarg 4(20m V):anar seguint sinuosament els parabolts per la placa, els passos ens sortiran si no volem anar recte a la linea dels parabolts.
Descens: un cop all cim anem a l’oest, ja trobem un corriol que ens porta a la pista d’accès.
enero 26, 2012 a las 10:42 pm |
Molt bona ressenya Miquel! Es una vía
increíble, la veritat es que va ser genial, lo que s’ens va quedar curta, una vía com aquesta tindría que tenir més metres!!! Havere si ens fa bon temps i podem fer algo aviat!!!! Ens veiem a la pròxima vía!!!! Salut!!
enero 27, 2012 a las 6:34 am |
Enhorabona Miquel, és una via curta però intensa i variada una petita joia del Montroig.
enero 27, 2012 a las 10:47 pm |
Gerard, fantastica via i companyia, haviat tornara a fer bon temps i podrem escalar molt, jaja.
Joan Asín, graciess la veritat es que hem va deixar molt bont regust , i ganes de tornar a la zona.
Jaumegrimp, la via val molt la pena, aveure aquest temps que fins ara no feia hivern.
enero 27, 2012 a las 7:39 pm |
Ei Miquel, molt maca aquesta via! me l’apunto per quan l’anticicló torni a apretar.